Futbol, negoci o esport

Les darreres notícies on es parla de sumes multimilionàries per fer-se amb els drets televisius de determinades competicions futbolístiques, posen un cop més de manifest la bona salut del futbol al més alt nivell, on massa vegades se centren en l’esport i el negoci com fets divergents, però que, agradi o no, conformen un conglomerat cada cop més indivisible.

La viabilitat competitiva va íntimament lligada amb la solvència econòmica dels Clubs, que en tot cas constitueixen el centre d’un espectacle on els grans protagonistes són també els futbolistes, i que dóna com a resultat una multitud de seguidors televisius que paguen aquest espectacle, cada dia més consolidat en l’oci «global» que en tot cas es vol guanyar.

Certament el tema té moltes lectures, unes positives, com les que representen unes dades numèriques sense límits de creixement pels anys vinents, fonamentades a una audiència fidel, com ha quedat demostrat amb els resultats d’audiència del Mundial de Rússia, i sobretot amb una aposta publicitària incondicional; però també tenim un espai per la negativitat, doncs existeix el perill de fixar l’esport per sota de la competició en si mateixa, pendent dels resultats econòmics de manera exclusiva, és a dir, posar en perill la lluita legitima d’igual a igual; així casos com la manipulació d’apostes, o la tergiversació de noves fora de la realitat, són un risc difícil de controlar si no s’és capaç de buscar uns límits lògics i reglamentats.

És evident que l’esport d’elit té els seus seguidors arreu del món i les dates que es posen sobre la taula farien embogir qualsevol anàlisi de només fa uns anys, per tant, aquest món ja ha inclòs en la seva tasca diària conceptes fins ara fora de l’esport; parlar de rendibilitat de les inversions en persones o previsions de creixement són només la punta d’un iceberg, on cada cop serà necessària la decisió d’uns professionals que puguin garantir que les apostes pressupostàries tindran els resultats esperats en funció d’un treball, que no ens enganyem, és molt complicat i molt en funció de la subjectivitat dels seus actors, els futbolistes, en cada moment.

En tot cas, el que és clar és que avui el futbol és una bona eina per guanyar diners i, per tant, són molts els nouvinguts que veuen l’esport de la pilota com una aposta econòmica més, esperem que això no deixi de costat el fet que ha comportat l’èxit, és a dir, els aficionats que sota el seu desig personal sumen per donar suports «als seus».

Dades objectives com la mutació, cada cop més alta, on els típics clubs passen a mans d’empreses, deixant als seus abonats de tota la vida exclusivament com assistents als espectacles, és un fet cada cop més comú, com ho és la contractació dels grans jugadors, limitat cada cop més a 3 o 4 entitats que tenen capacitat de fer-ho, sense oblidar els clubs - estat i fins i tot les imposicions d’uns patrocinadors insaciables a l’hora de conquerir uns espais d’incidència mediàtica per damunt de tot.

En definitiva, benvingut sigui el «diner» al futbol, si això ens permet veure un millor espectable i a més ens dóna la possibilitat de gaudir d’altres efectes col·laterals com la publicitat indirecta per ciutats de referència dels Clubs, amb capacitat d’influir, però sobretot el que no es pot posar en perill és la «sorpresa» esportiva a l’hora que es donin uns resultats que a vegades deixin en segon lloc els pressupostos d’uns i altres per primar el valor de la competència que no s’hauria de veure condicionat, si el tema vol tenir un llarg recorregut en el temps.

A casa nostra, on el fenomen Nàstic és una realitat consolidada, malgrat els patiments dels darrers anys, l’objectivitat posa de manifest la bona salut de l’entesa ciutat-club-aficionats, amb una capacitat d’identificació en positiu en l’àmbit nacional i internacional, a la que no s’hauria de renunciar per cap concepte, entenen que la inclusió a la Lliga Professional de Futbol té unes repercussions a tots els nivells innegociables, si realment volem seguir sent una ciutat de referència.