La llibreria de La Rambla (1968-2018)

Tinc a les mans el número 3 dels Quaderns de l’Arxiu, que amb el títol La Llibreria de la Rambla (1968-1980) va editar el Servei d’Arxiu i Documentació Municipal, l’any 2008. Aquest any es commemorava el 40è aniversari de la creació d’aquest lloc cultural i el fons documental que tenia la llibreria va ser ingressat a l’Arxiu Històric. Aquest es compon de més de 1500 documents i el llibre era una proposta de l’itinerari iconogràfic a través de l’activitat cultural desenvolupada durant tretze anys o bé amb la seva participació i cobertura. El llibre té tres capítols temàtics: 1. L’activitat cultural sota el règim franquista; 2. El melic cultural de Tarragona i 3. La implicació política i cultural.

Coincidint amb la Primavera de Praga, el dia de Sant Jordi de 1968 es crea una societat que tenia com a objectiu social estatutari el «fomentar la difusió del llibre i la promoció i estímul d’activitats artístiques i culturals». S’obre al públic amb la conferència de Joan Fuster sobre el tema Una defensa del cos humà i, el mes següent, es va inaugurar la Sala d’Art amb una exposició col·lectiva de Cuixart, Hernández Pijuan, Marcel Martí i Subirachs. La llibreria havia nascut ja, «amb fins altres que el guany». Hi havia molt de voluntarisme i precarietat en iniciatives tendents a la creació/difusió de mitjans informatius en català. En el món literari escriptors tarragonins van deixar la seva petjada, com Josep A. Baixeras, Olga Xirinacs, Artur Bladé, Jaume Vidal, Montserrat Abelló o Ramon Comas. També els poetes J. V. Foix, Pere Quart, Vicent Andrés, Tomàs Garcés, Francesc Vallverdú... Van passar per aquest niu cultural.

L’art era present amb artistes emergents i trencadors: Artigau, Arranz Bravo, Bartolozzi, Sergi Aguilar, Robert Llimós, Cruspinera, que estaven acompanyats dels teòrics Oriol Bohigas, Cirici-Pellicer, Corredor-Matheos, Francesc Miralles o Giralt-Miracle. L’art conceptual amb llenguatge arquitectònic ens va portar tres exposicions successives dels arquitectes modernistes/noucentistes Jujol, Martinell i Rubió, tarragoní, vallenc i reusenc, respectivament (tardor 1976). Recordo la mostra del Grup vallenc Un Nus (Solé, Queralt, Cuspinera, Serafini, Segué) que van fer un «Homenatge a Catalunya» amb els següents homes, entre altres, Gaudí, Maragall, Puig Antich, Verdaguer, Espriu.

Van ser nombroses les associacions, grups i organitzacions que van utilizar el local de la llibreria com a lloc de reunió sense permís governatiu: 1. Sindicats, USTEC/CC.OO./USO, UGT, CNT; 2. Partits polítics, ERC, PSUC, Convergència Socialista de Catalunya, ORT, PT, PSC-Congrés, OIC, MC, CDC, Partit Carlí; 3. Associacions culturals: Òmnium Cultural, Associació d’Espectadors de Teatre, Grup L’Espiadimonis, Grup Tarragona d’Arts Plàstiques; 4. Drets cívics, Bloc Feminista de Tarragona, el col·lectiu d’homosexuals, objectors de consciència, Justícia i Pau i 5. Educatiu: Escola d’Estiu; Xarxa d’Escoles d’Esplai i Colònies, classes de català, escoltisme.

A partir de l’any 1977, dos després de la mort del dictador, les activitats tenen un altre objectiu i caràcter, com la presentació del llibre La ciutat i alguna gent que hi viu de l’alcoverenc Joan Cavallé, presentat per Margarida Aritzeta, que va ser el darrer acte públic (26 de juny)

Dies enrera el professor de literatura Jordi Llovet manifestava que «el llibre és un objecte aliè a la major part de la gent». Aquesta és la trista realitat i que ha significat un paràmetre més per prendre la decisió, força dolorosa, de tancar la llibreria al cap de cinquanta anys del seu naixement.

Trobarem a faltar a tota la família Marrugat, sobretot a les Roses i els Ramon, Sr. i Jr. Moltes gràcies pels anys i les vivències que ens heu regalat. Sempre us tindrem en la memòria.