Tarragona a la cruïlla

Qualsevol anàlisi objectiva de tot el que s’ha publicat dels Jocs i de la reacció general ciutadana ens diu que Tarragona no n’ha sortit enfortida. Ni la ciutat s’ha projectat al món, ni la gent de Tarragona s’ha sentit partícip d’un projecte que hauria d’haver estat col·lectiu. I, òbviament, la imatge de Tarragona no ha quedat enfortida. Més aviat al contrari. Res a veure -amb la diferència d’escala que es vulgui- amb el que va sentir Barcelona i tot Catalunya amb els Jocs del 92.

Els Jocs no han estat altra cosa que el reflex de la manera quotidiana de fer del govern de Ballesteros. Un despotisme municipal absolutament tronat, en què tot s’ha de decidir sense l’opinió de la ciutadania, a qui, a més, se li amaga informació i sovint se li dóna tergiversada. Tot pel poble però sense el poble. Una màxima que ja s’ha vist quins resultats dóna.

L’etapa Ballesteros ha certificat no només el seu final, sinó que s’ha fet evident la imperiosa necessitat que Tarragona afronti un canvi d’època. Els paràmetres amb què s’ha governat la ciutat les darreres dècades no ens serveixen per encarar el futur de prosperitat que les tarragonines i els tarragonins necessiten.

El futur de Tarragona ha de passar per confiar en els ciutadans. Compartir un projecte comú de ciutat ha de ser l’objectiu prioritari per a Tarragona, fer compatibles els sentiments de pertinença i de diversitat, l’orgull de barri i de comunitat, i alhora el de formar part d’una ciutat que no t’ignora sinó que et valora. Posem, doncs, Tarragona en mans de la seva gent, començant per tenir un Ajuntament honest, transparent i participatiu, un Ajuntament amb les parets de vidre que pugui explicar tot el que s’hi fa.

Més enllà que cadascú es pugui expressar com vulgui, hem d’anar més enllà de la guerra de xiulets i d’aplaudiments. No ens podem quedar amb el reduccionisme dels pro i dels anti. Hem d’anar més enllà, construir una alternativa decent, que es preocupi de la situació de tota la gent i que prepari millors escenaris de futur. Des d’ERC volem parlar d’igualtat d’oportunitats; de participació ciutadana real; de respecte a la diversitat; de capgirar la decadència de la Tarragona històrica; de la preservació dels espais amb més valor natural; de cohesionar la ciutat, entenent l’urbanisme com la clau de la convivència ciutadana i no com un negoci lucratiu només per a uns quants; de situar la cultura com un eix fonamental per a la cohesió social i per a la projecció de ciutat, alhora; de l’economia local, comerç i turisme, i de la capacitat de transformació de la nostra indústria per tenir més feina i amb condicions més dignes; de polítiques d’habitatge; de millorar el transport, de circulació amable i de garantir l’accessibilitat; de la mirada de gènere i LGBT en les polítiques quotidianes, i del paper que ha de jugar Tarragona dins del nostre àmbit metropolità. Tenim un gran repte que hem d’afrontar junts, com més gent millor, per fer una Tarragona capaç d’encarar els canvis tecnològics i socials que ens tocarà viure. Cal tancar la porta a una època i obrir-ne una altra que comenci per creure amb la capacitat i força de les persones.