Estic fart. I segur que vosaltres també ho esteu. Cada vegada que es comet un crim, apareix a la tele un advocat per dir que el seu representat, pobret, tenia la voluntat alterada per l’alcohol, les drogues o una afectació psíquica.
El que és estrany és que no utilitzin altres excuses: «Senyoria, el meu defensat no podia cometre l’assassinat perquè ell és del Barça, té caspa i menja xiclet».
Ja sabeu que no tinc ni punyetera idea de res. De Dret tampoc. Però, veig que els atenuants i eximents van «que me los quitan de las manos». M’atreveixo a opinar perquè he anat a centenars de judicis i una vegada vaig prendre una copa amb Rodríguez Menéndez (quan no portava tanga).
O sigui, que abans d’atracar un banc o de matar el veí que fa servir el trepant a les vuit del matí del diumenge, entraré a un bar i em prendré sis gintònics. Espero que funcioni el vàter del bar. Si seguim igual, el càlcul dels anys de presó serà indirectament proporcional al tiquet del restaurant: «Senyoria, el meu defensat va prendre tres cubates i tres cerveses». La secretària del jutjat es posarà unes ulleres estil «1, 2, 3»: «Tres combinats i tres cerveses... a sis mesos de reducció de pena per cadascuna de les begudes, fan un total de tres anys i mig de presó menys.» No em vull ni imaginar els jutjats de Magaluf.
Encara recordo un judici per assassinat d’un pobre noi d’Amposta i la justificació era que «eren festes». I, és clar, en festes es pot fer de tot.
Calla, calla, que he tingut una idea: I si li diem al Suprem que tots els que van declarar la República anaven borratxos?