«Que els meus companys de la facultat tinguin dignitat»

Durant els dies previs a la moció de censura que va descavalcar Rajoy del poder i va obrir la finestra d’aire fresc que ha suposat l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern em va sorprendre el missatge que vaig rebre d’un company universitari.

Era un company que sovint s’havia mostrat crític amb els socialistes. De vegades radicalment crític. Com tants joves víctimes de la crisi econòmica i dels aires d’austeritat provinents del nord d’Europa s’havia deixat seduir pels discursos del nou populisme que promet «canvis radicals immediats» (malgrat que aquests canvis no apareixen per enlloc quan després aquests mateixos apòstols de la revolució estan instal·lats a les institucions o, fins i tot, als governs municipals i autonòmics).

Doncs bé, era precisament aquest amic qui m’enviava paraules d’escalf i «d’esperança» de què la moció de censura pogués prosperar i arribés a bon port. En preguntar-li jo el perquè d’aquest sorprenent canvi d’estat d’ànim em va respondre, ràpid: «Perquè vull que les persones que estan aquí (els seus companys d’universitat) tinguin dignitat.» I just a continuació «i que tinguem futur i no haguem de marxar a l’estranger a guanyar-nos la vida.»

Dignitat i futur per als joves. Difícilment ho hauria pogut expressar millor. Tots coneixem casos similars. No és que aquest amic hagués canviat radicalment d’opinió era que, senzillament, volia un Govern honest, que servís a la gent en lloc d’estar esquitxat pel fang de la corrupció. I un president que tornés a creure en la gent jove. I no de paraula sinó amb fets concrets. I, malgrat discrepar en algunes coses, va veure que Pedro Sánchez i el nou executiu socialista podrien esdevenir aquest Govern de la dignitat.

I el president no ha fallat. En la seva primera intervenció al Congrés ja va assenyalar que el repte més gran que afronta el seu Govern és «donar oportunitats als joves» d’aquest país «per ser el que ells vulguin ser.» El president Sánchez té present que tots aquells que tenim menys de 30 anys hem patit de ple els efectes de l’augment de l’atur, els salaris baixos i en precari per aquells que tenen l’oportunitat de treballar, la falta d’oportunitats real i la impossibilitat de poder-nos emancipar de la casa dels nostres pares.

L’anterior Govern del PP i els seus socis de Ciutadans van agreujar aquesta dinàmica perversa amb mesures equivocades com la llei de 2013 que va provocar l’augment dels preus dels habitatges de lloguer i va alimentar una nova bombolla per l’arribada dels denominats «lloguers turístics». Preus més alts per al lloguer d’habitatge mentre l’atur juvenil se situava en límits històrics. De traca.

El nou Govern reformista i feminista ja ha anunciat un potent paquet de mesures per aconseguir posar el fil a l’agulla i garantir el dret efectiu dels joves a un habitatge digne. Així, es modificarà la pròrroga dels contractes d’arrendament augmentant-la cinc anys, s’actualitzaran els pagaments de les rendes d’acord a l’IPC, i s’estimularà amb incentius fiscals la moderació dels preus. A banda, el Govern ha anunciat aquesta mateixa setmana la construcció de 20.000 nous habitatges destinats als lloguers amb preus limitats, situats en aquelles ciutats on més s’han disparat els preus aquests darrers anys de poder omnímode de la dreta a Barcelona i Madrid.

El president Sánchez també ha anunciat un pla de retorn per als milers de joves que han hagut de marxar a l’estranger per guanyar-se la vida. «Han de poder tornar amb unes expectatives de vida estables i de futur i per això és evident que cal millorar tant les condicions laborals, com els salaris i la qualitat dels contractes de treball.» Més clar l’aigua.

Hi ha esperança. Hi ha la il·lusió davant del canvi que s’ha produït i que la gran majoria de la població anhelava. Els joves hem de ser actors i promotors d’aquest canvi. El nostre futur està en joc.

Literalment. No és temps de fanfarronades, ni de discursos radicals que exclouen una part dels pobles que s’afirma defensar, tipus Casado i Puigdemont. Els joves som més grans que tot això. Ho sabem i també sabem que podem lluitar per un futur millor perquè som hereus d’una llarga lluita per la llibertat i la igualtat. Se’ns obra una finestra d’oportunitats. Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs.