L'Europa en risc

Les reunions que de manera permanent tenen els líders europeus per fixar les estratègies de futur de la Comunitat i donar resposta als problemes que es van produint, són un fet objectiu amb respostes cada cop més pessimistes per una Unió Europea que no passa pel millor de la seva curta existència.

En el seu moment es va parlar de la importància econòmica comunitària amb la implementació de l’Euro, com solució a tots els dubtes de crisi en portes, com primer pas per conquerir l’Europa dels ciutadans a ben curt termini; malauradament la realitat ha posat en evidència tots els plans d’esperança del seu moment i avui la frustració és un fet inapel·lable que pot ser el preludi del final d’unes idees que, malgrat tot, segueixen vigents en el seu discurs, però molt difícil d’implementar.

Molt s’ha parlat que Europa no podia ser exclusivament fruit de l’economia i poc de com fer-ho possible, amb unes variables a activar el més urgent possible, i avui la realitat ens col·loca en una posició complicada, amb la fugida del Regne Unit i amb determinats països, on primen més els seus interessos legítims particulars per damunt de qualsevol altre, encara que això suposi posar en perill el projecte conjunt.

Què passa amb els principis fundacionals que sembla que queden aparcats, on es discuteix més de la sobirania dels Estats membres que de la trobada de polítiques conjuntes?, la resposta és complicada pel que és ... en la pràctica, més si tenim en compte que l’autèntic poder de la Unió no es troba en el seu Parlament sinó en els governs de cada Estat, que són els que decideixen tot.

Segurament l’anul·lació pràctica del mateix Parlament Europeu, decidida tàcitament per unanimitat dels socis comunitaris, va ser el primer error que ara posa en perill la mateixa viabilitat, doncs el que està clar és que les decisions parlamentàries i els seus debats no tenen cap resultat pràctic; per no parlar de la mateixa Justícia Europea, on cada Estat també vol mantenir les seves raons per damunt de tot i on la implementació de determinades resolucions judicials són molt difícils d’homologar; per no esmentar la incapacitat manifesta per fixar estratègies conjuntes, sense fissures, en un exemple emblemàtic com és la crisi migratòria.

És evident que en el seu moment ningú va valorar el pes dels debats electorals de cada país membre, pensant que quedarien aparcats en funció d’uns valors comuns indiscutibles, si bé la realitat ens ha deixat un altre problema, doncs massa vegades són aquestes discussions partidistes de cada Estat, les que volen condicionar, en funció dels seus interessos, la mateixa Unió, amb el que això comporta de reunions conjuntes, on la tensió, en cap cas, es pot entendre com taula d’entesa desitjada.

Davant el panorama exposat, bo seria reconèixer els errors que s’han comès, especialment els que pensaven que tot era un debat econòmic, deixant de costat el tema dels principis que haurien de substituir-se sense cap pega, doncs la realitat deixa al descobert una inviabilitat a curt termini amb conseqüències insospitades, dintre d’un panorama global on Europa encara quedaria molt més «tocada».

Modestament crec que ha arribat el moment de reinventar-nos si es vol seguir existint, per tant, d’entrada seria aconsellable saber els mínims pels quals estem d’acord per després seguir avançant cap a uns nous principis fonamentals que ens permetin reconduir el moment negatiu que ens toca viure. Renunciar a aquesta urgència o pensar que el temps acabarà reconduint la situació només és el preludi de la fi d’un projecte en comú, avui amb caiguda lliure.

L’orgull de sentir-se Europeu, avui amb cotització a la baixa, per decisions impossibles d’entendre en qüestions com la immigració, no pot consolidar un marc dramàtic on el pessimisme s’assenta sobre una societat que no sap donar respostes a la complexitat d’uns fets on a la seva classe dirigent sembla que l’únic que li preocupa és el pas del temps sense saber el que pot succeir. Esperem que el seny d’uns i altres faci possible el reset que ens obri una via on les «creences i principis» tornin a tenir el pes que necessitem.