Sobre el mercadet del dimarts i el dijous

És una idea molt compartida que la dignificació de la Rambla Nova, el passeig més emblemàtic de Tarragona, necessitava l’alliberament del mercadet dels dimarts i dels dijous. Aquesta mesura necessària no crec que sigui suficient. Cal un major zel en la neteja, en la conservació del mobiliari i l’enjardinat públic, una major exigència sobre els propietaris dels locals buits i un pla d’usos per no reconvertir també la Rambla i la nova zona per a vianants que pivotarà a l’entorn del Mercat en un monocultiu de bars i terrasses.

El retorn del mercat ambulant a la seva ubicació anterior s’ha de contemplar amb la lògica que regeix ubicacions semblants a la majoria de mercats centrals de les ciutats: la capacitat de les dues activitats de retroalimentar-se. En aquest sentit, he trobat a faltar una major valoració comercial i social de la professió dels venedors ambulants.

La venda ambulant està passant, com altres sectors de la venda al detall, una gravíssima crisi. Crisi propiciada no només pels hàbits de consum sinó pels mateixos canals de venda a través dels quals les empreses fabricants es deslliuren dels seus estocs a preus molt baixos: pàgines web, outlets, xarxes socials i, per què no dir-ho?, grans cadenes que fabriquen les seves mercaderies en països sense drets laborals de cap mena. Només per fer-nos una idea, quan el mercadet es va traslladar a la Rambla Nova, no existia la versió de Facebook en castellà i no cal dir res de la resta de xarxes socials.

Estem d’acord, doncs, que el mercadet ha de retornar a la plaça Corsini, però la pregunta és: Ho ha de fer com si no haguessin passat més d’onze anys? No hauríem de contemplar la feina dels marxants com un instrument més de dinamització de la zona i no com una molèstia inevitable, com a vegades sembla que els tractin? Si ho féssim, ens donaríem tots una oportunitat.

Els responsables municipals de comerç han tingut temps de sobres per estudiar l’adaptació eficaç del mercadet com un element més de dinamització i a l’entendre del grup municipal d’ERC s’hauria de començar per treballar en dues direccions:

1.- Dignificar la imatge del mercat de dimarts i dijous. Cal dotar-lo d’aquells elements estètics necessaris, serveis i informació per fer-lo ben atractiu. Sense voler carregar-me cap idea, crec que un mercat amb gràcia, modernitzat i més còmode, sense perdre el seu sabor, pot tenir més capacitat d’atracció que posar un carilló a la façana. És clar que això només és una opinió.

2.- Fer partícip el mercadet ambulant de les estratègies de dinamització comercial generals i si convé crear-ne d’específiques. Cal desfer la idea imposada de què al mercadet es venen peces de mala qualitat. No és veritat, al contrari. Des de l’empresa municipal que en té competència s’hauria de publicitar, a través de les xarxes, què s’ofereix al mercadet i mostrar un directori de les parades.

Quan parlem de venedors ambulants pensem que en molts casos estem davant d’una tradició professional familiar, mantinguda durant generacions, que mereixen el mateix respecte i el suport de les institucions municipals com el que mobilitzem per altres sectors.