La fortalesa de ser conseqüents

A la primera Carta de Sant Joan, l’Apòstol es dirigeix als joves amb aquestes paraules: «Joves, us escric a vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne» (2,14c).

La virtut de la fortalesa és essencial per a la vida cristiana ja des de la joventut. El cristià es veu obligat amb freqüència a nedar contra corrent, i és precisament el testimoni que ofereix el que mou a altres a reflexionar.

Plutarc parla d’un filòsof que es va trobar amb un jove que corria de pressa. «De qui fuges tan de pressa?» –li va preguntar. «D’un home que vol arrossegar-me al mal», va contestar el jove. El filòsof va replicar llavors: «Avergonyeix-te, que no sigui ell qui fugi de tu.»

La fortalesa no és només una qualitat física, sinó moral. Se situa tan lluny de la covardia com de la temeritat. És més aviat la força amb què defensem les nostres conviccions, fins i tot en ambients poc propicis o amenaçadors.

Els màrtirs són la màxima expressió d’aquesta virtut que és també un do. Per posar un cas, el de Thomas More, que va preferir la presó abans d’acceptar, com a primer ministre del Rei, la seva ruptura amb l’Església per no aprovar la seva conducta. Com tants màrtirs del segle XX, com els centenars de beatificatsa Tarragona per no renunciar a la seva religió.

Ordinàriament no ens serà exigit el martiri, però sí suportar els perills o les conseqüències de la fidelitat a Jesucrist. Estic pensant, quan escric això, en els cristians d’alguns països, com Nigèria, que en determinades zones es juguen la vida pel simple fet d’assistir a la missa dominical. Penso també en els metges i infermeres que rebutgen participar en pràctiques d’avortament o, en alguns països, en pràctiques d’eutanàsia. A força parts del món el fet de batejar o d’anar a l’Església suposa la pèrdua del lloc de treball o la impossibilitat de ser promocionat.

En alguns moments, persones benintencionades han suggerit que la manera d’atreure joves a la pràctica religiosa passa per abaixar el llistó, per exemple renunciant a la predicació d’alguns sagraments, a la indissolubilitat del matrimoni o autoritzant pràctiques anticonceptives. L’experiència demostra una altra cosa: on s’ha establert la idea d’un cristianisme light, la pràctica religiosa ha disminuït.

Les persones, sobretot quan són joves, aprofiten les ofertes low cost per viatjar o per comprar coses, però el que els atrau del cristianisme, quan el coneixen, és la persona de Jesucrist i la vida dels que són conseqüents amb les seves creences.