Per circumstàncies que no vénen al cas (frase que faig servir molt per fugir d’estudi) he hagut d’anar més d’una vegada a una finca propera al Valle de los Caídos, a l’Escorial. És un lloc d’aquests, estil La Boella, d’esdeveniments empresarials, bodes d’alt llinatge i alguna reunió carca d’uniformes i culleretes d’argent. Així que he passat sovint pel temple de Tutankamon.
Ara, a la tele, cada dia hi ha debats sobre què fer o què deixar de fer amb aquell solemne desastre... i amb qui el va parir. Pedrito va dir que treure el Paco d’allà seria bufar i fer ampolles. I, és veritat, perquè ja bufem i comencem a tenir butllofes al cul esperant asseguts que algú pugi aquella carretereta entre pins. Vaja, com l’eliminació dels peatges de les autopistes, un altre tema en el qual en comptes de fer ampolles, se les beuen.
Bé, i si al final s’aconsegueix la desocupació. Què fem amb allò? Tothom s’ho pregunta a les tertúlies i amb la mirada perduda a l’horitzó diuen: «És un tema complicat».
Alguns parlen de crear una aplicació del mòbil on es pregunti a la gent què li agradaria fer amb aquella muntanya. Es diria Franky Crash. D’altres, creuen que el millor és fer un referèndum per decidir si es destrueix o no. Però, home! Ningú ha pensat la millor solució: vendre-ho als xinesos! Tenim basars, bars, restaurants i mig país en mans dels amics grocs. (He dit groc... ai, ai, ai). Doncs, el que seria més lògic seria que ells hi muntessin un parc d’atraccions, el «T’han Xin Gao» on es pogués tirar a l’arc amb fletxes negres, o la «Divisió Blava», una muntanya russa.
Veieu com tinc sang de polític?