El Terç de Montserrat. Ignorància o malícia

Jo era molt jove, amb els meus germans vam anar a Montserrat, portava el cotxe en Lluís Josa (q.e.p.d), conegut cambrer aleshores del famós Bar Gol del carrer Méndez Núñez de Tarragona. Va ploure a bots i barrals, em sembla que va fer alguna desgràcia i greus llavassades a l’esplanada prop del Monestir, no recordo si hi va haver víctimes, però mai hi ha tornat a viure i sentir tanta por per la pluja com aquella vegada. Teníem por de marxar cap a casa, però les seves obligacions del treball el van fer que s’atrevís a seguir, anàvem amb un R-10 (el famós cotxe de les vídues, per la seva escassa estabilitat) i, a prop d’Igualada, vam haver d’aturar-nos, car es feia molt perillós continuar.

Gràcies a Déu, a mitjanit, vam arribar a Montblanc sans i estalvis.

Vaig preguntar què havíem anat a fer Montserrat, no entenia res, vaig sentir uns discursos contra Franco i el seu règim, vam assistir a una Missa i es va cantar l’Oriamendi. (Tot això fora del Monestir en el monòlit dels Carlistes).

No sé pas a quin cantó esteu.

I, que és el que no entens?

Doncs això, anem a Missa, crideu contra Franco, vau fer la guerra amb ell i vau guanyar. I ara, segons he sentit, hi esteu en contra i us fa la punyeta.

És potser una mica complexa la seva comprensió, però escolta:

Quan va venir la República, la vam acceptar i acatar i, des del primer moment, s’hi li va fer confiança, tal com va ordenar en Tomás Cayla, vallenc il·lustre. Cap dels carlins i delegat regi a Catalunya i també el mateix el nostre Rei proscrit Alfonso Carlos.

Però la República no va ser capaç de fer respectar els més elementals drets personals i col·lectius, ni tan sols es va respectar ella mateixa davant la disbauxa i els desordres que dia a dia anava augmentant, fins a ser perseguits i atacats els qui no érem del seu parer.

Nosaltres que érem de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i d’altra gent que era religiosa i que anava a Missa, eren malvistos, perseguits i alguns foren assassinats, així com molts capellans i religiosos.

Aleshores ningú ens defensava.

Pensa que el teu pare va ser metrallat i ferit pel fet d’haver anat a l’Església de Sant Miquel ha intentat salvar el Santíssim i evitar que fos profanat.

Aquest succés, del qual el meu pare no ens va voler parlar-ne gaire, a nosaltres, els seus fills, és descrit per Andreu Mayayo en el seu llibre La Conca de Barberà de la crisi agrària a la Guerra Civil, editat el 1986 pel Centre d’Estudis de la Coca de Barberà.

Nosaltres, els carlins, i molts que no ho eren, ens trobàvem entre dos focs igualment hostils. Per una banda rebutjats per ser catòlics practicants, per l’altre ens repugnava la Falange i el seu ideari, car ens acusaven de catalanistes (Els Carlistes van ser dels primers a proposar un Estatut d’Autonomia per Catalunya l’any 1930 amb trets clarament federalistes emanats dels furs).

Llavors ens vam haver d’aixoplugar en el paraigua dels rebels, intentant salvaguardar les distancies amb l’exèrcit rebel i la falange, es crearen els Terços Carlins Catalans com el de Montserrat, Núria, Sant Jordi, etc. Però el recel, militarista i anticatalà dels caps de l’alçament, van evitar la seva consolidació excepte el de Montserrat que, per la potència que va adquirir, no van poder desfer-lo, però que molt astutament el van manipular (això ho explica millor en Robert Vallverdú en el seu llibre La Metamorfosi del Carlisme Català, editat per la biblioteca de l’Abadia de Montserrat publicat el 2014).

No tots, ni de bon tros, eren carlistes, els qui formaven part del Terç de Montserrat, estava integrat per carlins i gent en contra de la disbauxa republicana, catalanistes, catòlics, antifeixistes que, per a res, s’identificaven amb els postulats de la Falange i molt menys amb el militarisme i en Franco.

Els Terç de Montserrat era un grisol de Catalanitat i Catolicitat.

I continuen explicant-me:

La guerra la va guanyar Franco, però no nosaltres, perquè, des d’aleshores, Franco no va deixar de perseguir-nos i matxucar-nos, perquè érem catalans, perquè no vam voler combregar amb el seu Movimiento ni amb el seu Decret d’Unificació. No vam poder reeixir la F.J.C.C. ni res nostre que fes olor de les nostres arrels de Catalanitat.

Per això, avui has sentit a Montserrat el que has sentit, al despit cap a Franco perquè és un traïdor i un manipulador.

Pels ideals, (Catalunya i Déu), van ser entregades la vida d’aquells valents del Terç de Montserrat, Franco els va convertir en la seva carn de canó i els volia prostituir en «su gloriosa cruzada».

Per això, vam fer aquest monòlit a Montserrat dedicat al Terç, perquè res tenim a veure amb l’infame Valle de los Caídos i no ens volem barrejar amb ell, ni morts.

Encara que ens l’hàgim de pagar nosaltres, fem aquest senzill record de pedra, encara que només sigui un raconet, l’important és que estem a prop de la nostra Verge i lluny d’aquell fastigós cabdill.

Ets molt jove i sabem que hi ha coses que són difícils d’entendre, amb els temps ho entendràs, però estigues alerta, sortosament esperem que ja ha passat l’hora d’agafar un fusell i matar per defensar a Déu i a la Pàtria, és l’hora de cercar la veritat, de donar testimoni cristià i de mantenir-se ferms en les nostres catalanes conviccions, perquè les manipulacions, tergiversacions i les ignoràncies no exemptes de malícia continuaran contra el Terç de Montserrat.