No, tranquils, que no faran el musical Valley of the Fallen. Tampoc tornaré a donar la llauna amb el tema franquista, ja ho fan cada dia a la tele. Del que vull parlar avui és de les traduccions. Per exemple, el titular d’avui mal traduït el que vol dir és que l’espectacle és gratis. Veieu com canvia la cosa? Ja sabeu que ara està de moda el tema arran de la demanda de Puigdemont on algú ha vist un accent que no existia. Era un «si», en comptes d’un «sí».
La traductora diu que ella no ha sigut, així que el més probable és que hagi estat el cambrer del bar on va a fer cafès la senyora. Ja veuen la importància d’un element ortogràfic que fa un mil·límetre. Això em recorda quan a l’esquela d’una pobre dona a un diari posava «triste perdida» en comptes de «triste pérdida». Com diria Alejandro Sanz: «No es lo mismo».
Cada dia em barallo amb les traduccions perquè sóc una còpia en lleig de l’Arrimadas i penso en andalús, després la part dreta del cervell ho tradueix al castellà i la part esquerra ho escriu en català.
La paraula que més em costa de pair és «làmpada», perquè em fa la impressió que ho dic en castellà amb dos polvorons a la boca.
Si tenim en compte que des d’Espanya s’han enviat per Europa més de 2.000 folis amb temàtica judicial per traduir, imaginin. Si s’han de mirar amb lupa tots els accents, punts o comes abans de passar els textos a l’alemany, al francès o l’anglès, seria millor que anul·lessin el curs lectiu i que quatre universitats de filologia amb deu mil alumnes vagin posant-se les ulleres de prop.
Si volen, jo també els puc ajudar, perquè sóc un paio «flamenc».