Vagi a la plaça Imperial Tarraco amb uns prismàtics. Observi bé la zona entre la porta de la Universitat i el quiosc. Veurà sempre una o dues persones amb un paquet a la mà. Alguns amb bossa, d’altres amb motxilla. Sembla una escena de The Walking Dead. Llavors arriba un cotxe, baixa un home mirant a dreta i esquerra, escombrant amb la vista tota l’ampla vorera. S’apropa a un d’aquests zombis, conversen uns segons, treu la cartera i li dóna uns bitllets. L’altre individu li dóna un paquet. Sospitós, veritat?
No truquin a la policia, no són traficants de drogues, sinó venedors de Wallapop.
Si vostè és pobre, com jo, coneixerà de sobres aquesta aplicació. És un sistema senzill per desfer-se de coses que té a casa i que ja pràcticament no tenen valor. No, home no, no em refereixo a la sogra o el cunyat... Tampoc una urna. Més aviat seria, per exemple, l’Estatut retallat.
Jo l’aplicació l’hagués batejat com Encants 3.0 o e-Mercadillo, perquè fan el mateix però sense sentir «barato, barato!» o «calces a un euro!».
Un altre dels rituals obligatoris és el regateig i la negociació. En aquest procediment no hi ha res com una senyora d’edat avançada, vaja, una tieta, per regatejar el preu.
Estaràs agonitzant dessagnat a la vorera i la doble de la Campos continuarà colpejant-te amb una baguette perquè li baixis tres euros del rellotge que vol pel seu nebot. Jo crec que, si el Torra enviés a una d’aquestes tietes a la Moncloa, el Sánchez acabaria marxant de nou a voltar per Espanya, plorant, després de signar la Independència de Catalunya, d’Euskadi i d’Albarracín.