Tribuna
Aquesta tardor es portarà el groc
Regidora ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona
El groc és el color de moda, el podem trobar a totes les ciutats i pobles de Catalunya i, darrerament també en molts pobles d’Espanya. Molts catalans omplim les nostres ciutats de llaços grocs perquè volem que es recordi a les nostres preses i als nostres presos polítics.
El carrer és de tots, però som molts, molts, els que estem indignats perquè 9 persones estan a la presó per posar unes urnes i per permetre el debat parlamentari. Nou persones que fa més de 10 mesos que estan tancades a la presó per fer complir el mandat democràtic que els ciutadans vam demanar a les urnes. Una petició clara, amb el suport d’una victòria electoral inqüestionable. Els nostres presos no són polítics corruptes, no han robat ni estafat, no han creat una caixa B per finançar el seu partit.
Sembla increïble que Luís Bárcenas, comptable del PP, acusat de tot això estigués a casa seva durant 11 anys esperant el judici mentre els Jordis, l’Oriol, el Raül, la Carme, el Quim, la Dolors i el Josep porten mesos a la presó sense haver estat jutjats per haver posat les urnes.
El que està passant aquí és una injustícia, estan imposant una venjança, un càstig inhumà i injust pel polítics que compleixen amb el que el poble els hi demana. És per això que tota Catalunya s’està omplint de llaços grocs. Uns llaços grocs que no volen res més que defensar la justícia, la llibertat i els drets humans. Semblaria obvi que en aquest posicionament ens hi trobéssim tots, però no és així. Sota la falsa premissa de la neutralitat hi ha qui es dedica a despenjar els llaços grocs.
No podem caure en l’error de pensar que és el mateix penjar llaços grocs que despenjar-los. No podem caure en l’error de posar al mateix nivell dos fets de naturalesa molt diferent. No és el mateix penjar llaços grocs per demanar la llibertat d’unes persones injustament empresonades que fer pintades franquistes a l’estàtua del president Lluís Companys, escollit democràticament i afusellat pel règim. No és el mateix.
Els llaços grocs no representen cap partit ni cap ideologia política. Només són un símbol per reclamar, sempre de manera pacífica, la justícia i la llibertat. És per això que quan alguns partits polítics inicien una campanya per arrencar els llaços grocs, moltes poblacions d’Espanya –no de Catalunya, d’Espanya!– s’omplen de llaços grocs per donar suport als nostres presos, a la justícia i a la llibertat d’expressió.
A l’equip de govern de la nostra ciutat, governada per un pacte entre socialistes i populars, sembla que no li agraden els llaços grocs i s’han proposat com a prioritat «netejar» la ciutat. Jo, amb el cor a la mà, els hi recomanaria que, si tenen tantes ganes de netejar la ciutat, comencin netejant els carrers, els contenidors i tota la porqueria que els envolta, no els llaços grocs. Segur que els tarragonins ho agrairan. Més enllà d’això no permetem que agafin protagonisme els quatre que treuen els llaços. Són un grup reduït i ells mateixos s’encarreguen de difondre les imatges perquè sembli que són més. Hi ha partits que necessiten sortir a les notícies sigui com sigui i no dubten en crear enfrontaments i augmentar la tensió si cal. No siguem nosaltres qui els hi fem la feina.
Els que pengem llaços grocs ho fem defensant el civisme, la participació, el respecte i la no-violència. Em dóna la sensació que els que arranquen més aviat defensen la coacció, la prohibició i la imposició.