Ens mereixem una Tarragona neta

Les actituds antisocials i les seves conseqüències ocupen els primers llocs de les preocupacions de les ciutadanes i els ciutadans de Tarragona. Escoltant als veïns de qualsevol punt de Tarragona ens trobem amb un malestar generalitzat que té molt a veure amb la sensació que la ciutat està abandonada, que la brutícia ens menja, que el mobiliari públic i les propietats són objecte de tota mena de vandalisme, que els abocadors incontrolats proliferen, que cadascú enganxa cartells on vol i que no tots els propietaris de mascotes compleixen amb la seva obligació de netejar les deposicions.

Moltes ciutats es troben amb problemàtiques semblants. Les que millor se’n surten són les que s’hi enfronten amb estratègies ben planificades, compartides amb les entitats veïnals i mantingudes en el temps. És obvi que cada acte incívic l’executa una persona o un grup concret, però el que esperem d’un alcalde no és que s’excusi en què la gent és incívica, sinó que dediqui tots els esforços a eradicar els actes antisocials. Imaginem-nos que davant d’una onada de robatoris, un alcalde, de qualsevol ciutat, s’excusés en què la culpa és dels delinqüents, que n’hi ha masses. Oi que ens posaríem les mans al cap i li exigiríem que actués en exercici de la seva autoritat?

Doncs és el mateix que fa Ballesteros respecte al civisme, diu que hi ha masses incívics, sense ser capaç de desenvolupar una estratègia per afrontar el problema.

L’Ajuntament té el deure d’exemplaritat d’actuar. Això comença per controlar el compliment dels grans contractes que afecten l’espai públic. De manera molt especial, dels més de 20 milions que cada any els ciutadans de Tarragona paguem a FCC per la neteja de la ciutat. Tarragona deu ser l’única ciutat que no inspecciona la seva neteja i ja veiem com està de bruta.

Quan l’alcalde Ballesteros, de manera molt èpica va declarar, en una conferència de ciutat, la guerra a les paneroles i a l’incivisme, es va oblidar que una guerra ha de començar per teixir estratègia, per reclutar tropes i voluntaris, per destinar-hi recursos i per fer una campanya a través de la qual es difonguin els seus objectius i s’apel·li a la mobilització. Res d’això ha fet el govern PSC-PP, més aviat tot el contrari: Defugir responsabilitats, negar la realitat, no comptar amb els veïns i no desenvolupar cap campanya efectiva.

El compromís del nostre grup municipal és abordar l’incivisme i la brutícia com un objectiu prioritari i amb aquesta finalitat desenvoluparem un conjunt de mesures d’actuació per tal de tenir la Tarragona que ens mereixem.

Amb dades del mateix Ajuntament, el cost de l’incivisme a Tarragona s’ha multiplicat per quatre entre els anys 2012 i 2016. Vol dir això que la gent de Tarragona era molt més cívica quatre anys enrere? Estem els tarragonins afectats per alguna mutació genètica? O potser la ciutadania no se sent corresponsable ni interpel·lada perquè l’Ajuntament no fa els deures.