Hospital Joan XXIII, prou de pedaços

La salut és el bé més preuat que té l’ésser humà, i les nostres institucions han d’assegurar que la sanitat sigui de qualitat. En els darrers anys, hem vist com el menysteniment i l’amenaça cap a la capitalitat sanitària de Tarragona ha estat una constant.

La Generalitat segueix amb la voluntat de desmantellar l’Hospital Joan XXIII en favor de l’Hospital Sant Joan de Reus, derivant pacients i serveis. Primer per omplir un faraònic projecte que va costar 170 milions d’euros. Posteriorment, per tal d’intentar pagar els deutes de la mala gestió feta al centre reusenc. Voler el millor pel nostre hospital, no vol dir voler que els reusencs tinguin una pitjor atenció. A Tarragona no volem ser els damnificats per una mala gestió de la qual no tenim cap responsabilitat.

L’Hospital Joan XXIII compta amb uns grans professionals, als que s’ha de dotar de les eines i els recursos necessaris perquè puguin desenvolupar la seva feina de la millor manera possible. Hem de recordar que el 2015 la Unitat d’Hemodinàmica només obria en horari laboral, derivant els pacients cap a Barcelona a partir de les sis de la tarda. Ara obre les 24 hores, per la pressió social sorgida arran de la mort d’un pacient en una ambulància de camí a la capital catalana. I això no es pot tornar a repetir. La UCI Pediàtrica també ha estat un dels grans cavalls de batalla i després de moltes reivindicacions es va posar en marxar el servei. Però ja n’hi ha prou.

Tarragona, i la seva àrea d’influència, tenen la suficient rellevància i reuneixen un nombre important d’habitants per tal de dotar l’Hospital Joan XXIII dels millors recursos i especialització. I per tenir el millor Joan XXIII exigim a la Generalitat que sigui una realitat la promesa que tants consellers de Salut, els darrers el Sr. Comín i la Sra. Vergés, han fet: un nou Hospital o una remodelació integral i ampliació dels edificis existents. No volem més pedaços a les actuals instal·lacions. Una altra problemàtica important és la falta de personal, sent una necessitat l’ampliació de la plantilla de professionals per tal de pal·liar el dèficit existent actualment.

Si a la Vall d’Hebron s’hi invertiran 122 milions d’euros o s’està construint un nou hospital a Viladecans amb un cost de 60 milions d’euros, no és presentable que a Tarragona només hi arribi una ínfima part d’aquesta inversió i que les promeses del conseller de torn quedin en l’oblit. Els tarragonins no som catalans de segona i exigim que el Govern de Catalunya treballi d’una vegada per totes per a les persones i compleixi els seus compromisos.

El menysteniment cap a la sanitat de Tarragona no s’acaba en l’Hospital Joan XXIII, sinó que arriba també a l’atenció primària. Tenim exemples de grans inversions en CAP d’altres zones de Catalunya, mentre que aquí hem de patir que hi hagi centres amb barracons, amb els inconvenients que això genera en els pacients i en els professionals de la salut, o que només un dels CAP de la ciutat disposi del servei d’urgències a les nits i els caps de setmana.

Tot això que he exposat no és cap batalla de campanar. Estem parlant de la salut de les persones. I amb això no s’hi juga.