Aprofitant que l’Aznar havia de comparèixer al Congrés, he decidit sortir del país per no veure el seu bigoti. Afortunadament, a la BBC no han donat la notícia. Clar que m’ha sabut greu perdre’m una actuació del Gabriel Rufian, tot i que -ara que hi penso- ho podria veure en diferit, com la liquidació del Bárcenas. Jo crec que els polítics comencen tímidament a escalfar motors per les properes urnes. No, no us animeu, em refereixo a les municipals. Aquesta vegada sembla que sí serà una festa, no com fa un any, que havies de creure a la mare i posar-te roba interior neta per si et passava alguna cosa.
M’ha sorprès no trobar a ningú a Londres parlant del Brexit. Tampoc parlaven d’Escòcia. Tot molt normal. Si allà tinguessin segons quin mitjà, (o ministre) segur que publicarien que estaven a punt d’una guerra civil. Però, tot i el «groguisme» de la premsa anglesa, no han arribat a aquests extrems. Tampoc parlen de les cues que es produeixen a les cabines de passaports d’El Prat, perquè, allà poses el passaport a una màquina i entres al país en deu segons. Què tal si comprem aquestes maquinetes? A ningú se li ha acudit?
Però no tot és bonic a la pèrfida Albión: Un bitllet de metro pot costar com l’Ibi de la Catedral i abans de demanar una cervesa al pub has d’anar al banc i mirar el saldo. En canvi, els museus públics són de franc. Lògic en el cas del Museu d’Història Natural que exhibeix restes de polítics franquistes. Sort que aquells estan fossilitzats, no com alguns que encara veiem per la tele. També hi havia una espècie de sauri, l’Albertosauro Sarcophagus, més petit, però igual de perillós. I no és conya!