Els joves i la vocació

Totes les persones tenen vocació, però Déu té una crida particular per a cadascú, que s’acostuma a sentir quan un és jove, una època en la qual es prenen en consideració opcions fonamentals, com pensar què vol ser un a la vida, escollir carrera, escollir parella per casar-se o inclinar-se per un altre estat de vida, com el sacerdoci o la vida religiosa.

En alguns casos la vocació comporta una conversió sorprenent, com a sant Pau. Moderns exemples són el periodista francès Frossard, que tenia 20 anys quan va entrar fortuïtament en una església com ateu i en va sortir catòlic; com l’escriptor italià Messori, que tenia 23 anys i mai no havia parlat de religió excepte per a menysprear-la, però va llegir uns paràgrafs del Nou Testament, en l’exemplar que tenia sense obrir a la biblioteca de casa seva, que li van impactar. Tots dos van formar una família i van destacar en les seves professions respectives.

Altres vegades no són conversions cridaneres, sinó crides inesperades que un jove rep, com en el cas d’Enric d’Ossó, el sant de Vinebre. Tenia 14 anys i treballava en el comerç d’un oncle seu a Reus. Va sentir la vocació al sacerdoci i va realitzar els seus estudis al Seminari de Tortosa qui després seria fundador de les Teresianes.

El papa Francesc explica que tenia 19 anys quan, enmig d’una excursió amb els seus amics, va entrar en una església i va sentir l’impuls de confessar-se, i aquell acte, en què es va sentir comprès i estimat, va significar trobar el sentit de la seva vida.

El mateix Papa ha convocat per a aquest mes d’octubre un Sínode de Bisbes sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional», i ha procurat que fossin els mateixos joves, milers d’ells de tot el món, els qui fessin arribar propostes a Roma i diguessin sincerament com veuen l’Església actualment, què caldria enfortir o canviar.

El Sínode començarà així de baix a dalt i no a l’inrevés. Escoltant els joves, no dient-los què han de fer, conscient que cada vocació és un encontre personal amb Jesucrist, un descobriment que necessita, això sí, d’un acompanyament espiritual, des de l’experiència.

La vocació és un moment de descobriment de crida específica que planteja dubtes i temors, que busca certeses i que, per les mateixes raons, requereix l’ajuda d’altres. La resposta és un acte personal, però que es produeix en l’Església. Fins i tot en el cas de sant Pau va ser en l’Església, però en aquella ocasió perseguint-la.

Diumenge que ve tornaré a tractar sobre el Sínode, pel qual ja reso i us convido tots a pregar.