Una de les primeres coses que em va sorprendre d’Amèrica va ser l’ordre dels carrers d’algunes ciutats, com Nova York. És fàcil saber quants carrers et falten per caminar si estàs al carrer 23 i vols anar al carrer 33, exacte! deu. Però saber quants carrers hi ha entre el carrer Primo de Rivera i l’avinguda Rivera, el Primo ja és més complicat, tot i que estan ben a prop. Què avançats! Què intel·ligents! ... els carrers numerats, l’holocaust dels GPS, el Millo dels mapes. Allà no calia molestar les senyores que venien del Mercadona carregades de bosses per preguntar on havíem d’anar. Després, vaig descobrir una cosa important: que sóc idiota, perquè això dels carrers numerats ho tenia ben a prop de casa: concretament a Bonavista. I ja fa més de cinquanta anys. Després tenim els carrers amb dates. De petit anava a l’escola a Reus per l’avinguda 15 de Gener, però també hi ha (havia) un bon grapat de rues amb el 18 de juliol, carrer 14 d’abril o 11 de setembre. Ara tindrem un bon grapat de places 1 d’octubre. Però clar, quan es declari la república, no com esborrany, sinó «en net», com que no tindrem un euro, els ajuntament aniran a les golfes a buscar les plaques de «Segona República» i esborraran amb paciència i una mica d’alcohol la primera paraula.
El que es veu que no tindrem és el Bulevard Ikea. Al carrer on estava previst que s’instal·lés, jo li posaria el nom de «arrancada de caballo y parada de burro», però en Suec, que fa més patxoca. Més o menys seria «häststart och ås stop». I allà hi tindríem el solar que més s’identificarà amb el nom del barri: un camp clar.