La veritat és que no li faig gaire cas al Linkedin. Hi vaig entrar per lligar, o per si algun empresari drogat o alcoholitzat decidia fer-me una oferta. Tampoc faig servir l’Infojobs, hi ha tantes aplicacions per fer-te creure que estàs viu que, quan estàs aturat, són el millor placebo. Es veu que ara els de Recursos Humans ja no es llegeixen ni els currículums, ho fa una màquina. Deu ser com una impressora que li fiques al calaixet del paper 600 vides laborals i si no veu la paraula “màster”, a la paperera. I si veu la paraula «màster» seguida d’«UJC», també, a la paperera. Si has nascut abans que morís el Paquito, allà cap al 75, la màquina directament s’encalla.
A veure, siguem clars, si tens més de 45 anys i no has arribat a un càrrec directiu, oblida el Linkedin, millor que t’obris un compte a Tinder, triomfaràs més. Em diu un mail que 19 persones han visualitzat el meu perfil. Mentida! Com a mínim van ser 100 els que van mirar el meu perfil de Botero al Metro. És que quan t’adones que vint persones han mirat el teu historial laboral i ningú t’envia un missatge et sents com un regidor d’Unión del Pueblo Navarro a un ajuntament de Cadis. Així que si ja ets granadet i estàs a l’atur, pels empresaris ets com un artesà que feia cistells a l’època dels fenicis. Vaja, que podries haver fet perfectament el bressol amb què va viatjar el Moisès pel Nil. Sempre va bé que apreneu alguna cosa de la Bíblia, perquè això de «no cometràs actes impurs» ja us ho heu saltat força. Ara que parlem d’actes impurs, com va anar ahir pel Parlament? Uix, m’acabo de recordar que m’he deixat la roba a la rentadora.