En defensa de Corea del Centre

Sí, sí, han llegit bé. En defensa de Corea del Centre. És una metàfora, òbviament, però crec que expressa a la perfecció l’estat d’ànim que sentim molts catalans, cada dia més, que ens trobem atrapats i «batejats» en estereotips i batalletes oníriques que no ens condueixen enlloc. A cap lloc positiu, vull dir.

Explicava Michael Foucault la dificultat que tenia de criticar determinats aspectes de la realitat social i política de Corea del Sud sense ser immediatament estigmatitzat i titllat d’amic de la dictadura de Corea del Nord. «No cal ni assenyalar que denuncio la tirania estalinista del règim de Corea del Nord però això no farà mai que aplaudeixi el model de salaris baixos i l’absència de drets socials de Corea del Sud. Si hagués d’escollir em quedaria a Corea del Centre: una democràcia socialment avançada, respectuosa dels drets humans i líder en benestar i progrés.»

Igual passa avui a Catalunya. N’hi ha que volen monopolitzar la veritat a partir de l’exaltació permanent dels estats d’ànim, fent crides a «incendiar» els carrers en un clima permanent d’agitació i conflicte. D’altres sostenen que la solució als problemes no és un terreny per la política, sinó que és competència exclusiva de la justícia i de les forces de seguretat.

Davant d’això és inútil el que intentis argumentar (com hauran comprovat molts dels que estan llegint aquestes línies), ja que l’únic que volen uns i altres és situar-te en la categoria de «còmplice del feixisme» o bé de «complice de los golpistas» amb la mateixa lògica binària: qui no està amb mi està contra mi i és un enemic, objecte tan sol de menyspreu i condescendència.

Dirigents polítics com Marta Rovira han arribat a presentar el legítim debat polític com «una lluita entre el bé i el mal on no hi pot haver equidistància». El mateix que el senyor Casado que també s’expressa en termes similars: «no podemos decir que haremos los buenos para no dar pistas a los malos».

Clar, quan alguns han entrat ja a definir els legítims posicionaments polítics discrepants propis d’una democràcia com una lluita «entre el bé i el mal» o «de los buenos contra los malos» és que ens desplacem col·lectivament cap a una espiral molt perillosa. Molt! Se’ls ha acudit pensar, a alguns incendiaris professionals, que estan identificant a milions de catalans amb «el mal» o «los malos»?

Doncs no, que ningú pensi que els socialistes entrarem en el terreny pantanós de la intolerància. Volem respondre als fanàtics amb la mà estesa. Ens va semblar un error l’actuació policial de l’1 d’octubre de l’any passat i també les penoses jornades del 6 i el 7 de setembre al Parlament. Una cosa no justifica l’altra, ni a l’inrevés. Visca la Catalunya del Centre! La immensa majoria de catalans i catalanes, pensin el que pensin sobre el tema, son gent de bé que rebutja la violència. A vosaltres ens dirigim: no volem una Catalunya fracturada en dues meitats irreconciliables que es donen l’esquena mútuament (camí segur de la derrota de tots).

Nosaltres el que no farem mai és enganyar i prometre als catalans «plans secrets» miraculosos de 18 mesos, farcits de «jugades mestres»... però que acaben en desastre. Des del PSC sempre hem advertit que alimentar un discurs que no té res a veure amb la realitat tan sols genera frustració entre aquella part de la ciutadania que ha assumit aquest discurs com una veritat revelada. I la frustració, com hem vist aquests darrers dies, por derivar en episodis violents que no vol ningú.

Mireu, els socialistes volem adreçar-vos un missatge de confiança en la vitalitat i el futur del nostre poble. Tots som catalans i catalanes. Som 7’5 milions, no només 2 milions. Som un sol poble malgrat que en alguns temes, com aquest, no tots tinguem la mateixa opinió. I és legítim. A ningú ha de fer por la pluralitat ni la diversitat dels catalans, al contrari són símptoma d’una societat madura i respectuosa. Des del PSC davant dels insults que rebem cada dia responem defensant la honorabilitat i la dignitat dels que pensen diferent a nosaltres amb la seguretat que entre tots sabrem trobar el camí de sortida al desgavell actual.

En conseqüència els socialistes catalans seguirem treballant, granet de sorra a granet de sorra, per assolir la necessària reconciliació entre catalans, recosir les ferides que s’han produït aquests darrers mesos, construir i reforçar el pont del diàleg i impulsar les polítiques socials i de benestar que han escrit les millors pàgina de la nostra història.

Sí, visca Corea del Centre!