Trencaclosques vital

Els investigadors més implicats en el descobriment i coneixement de la física quàntica, han arribat al convenciment d’una munió de conclusions, que tot i no estar plenament a l’abast de tothom, donen sentit a una creixent estimació, que confirma l’existència d’un disseny intel·ligent, que regeix el funcionament de l’univers a la vegada que el condiciona.

Aquest convenciment suposa una aproximació al pensament del filòsof Leibnitz, creador del càlcul matemàtic infinitesimal, que anys enrere va descriure i afirmar, que el desenvolupament i funcionament de l’univers ho fa de forma harmoniosa, com el millor món de tots els possibles. Aquesta harmonia també hauria de ser possible o si més no cercada, pels habitants de la terra, tots ells diferents, en una població de més de 7.000 milions de persones. Aquesta diversitat ens podria portar a considerar una nova concepció del món, la d’una humanitat, que en la cerca de la seva harmonia amb l’entorn que la configura, es trobés compromesa en la participació d’un hipotètic joc, que donés un sentit personal i comunitari a la vida.

Es tractaria de jugar, intentant encaixar les peces d’un trencaclosques, en el que cada peça, cada persona, hauria d’ocupar el lloc que li pertoca. En aquest joc, cada persona estaria obligada a intentar ser ella mateixa, per no malmetre el seu paper vital i el de la resta de la comunitat. Suposaria una clara aposta per considerar la vida com un joc, en el que cada persona sent fidel a ella mateixa, cerca la seva pròpia harmonia personal.