Fer humor no és fàcil. T’has d’esforçar en posar imaginació per ser creatiu. Faig un curs de monòlegs a Barcelona i és la segona vegada que el faig, perquè de la mateixa manera que no retinc l’orina, tampoc les lliçons que aprenc. Representa un cert esforç, però quan surti tindré un títol de graciós. També es pot fer comèdia sense títol de còmic, mireu, sinó, Pedro Sánchez convertint-se en un doble del Rei al Palacio Real.
Quan ja sigui oficialment simpàtic, em faré youtuber. Què és això? És un adolescent que es compra un mòbil, es tanca a la seva habitació i en tres setmanes té aparcat al garatge un Tesla i una BMW. Wismichu és un d’aquests Jesucrists del mp4 a qui segueixen milions de feligresos. Ahir vaig veure la seva pel·lícula, la que ha cabrejat al Festival de Sitges. Es titula Bocadillo i ara us faré un spoiler: un home entra a un bar i demana un entrepà vegetal. El bàrman li demana si el vol de pollastre o de tonyina. El client contesta que no, que vegetal. Sempre el mateix, en bucle i així una hora i quart! Clar, la gent que va pagar per veure-la es va emprenyar molt. Tantes hores perdudes per crear amb imaginació i ve aquest home i guanyà més amb aquesta pallassada que jo tota la meva vida. Aviat faré una pel·lícula. Es titularà Procés, us explico l’argument: el Quim arriba a la Moncloa i li diu al Pedro que vol un referèndum. I Sánchez li contesta que si el vol d’autonomia o d’Estatut. I Torra contesta que no, que un referèndum sense «atonyinar». I així, deu anys.
Fer humor no és fàcil. T’has d’esforçar en posar imaginació per ser creatiu. Faig...