Valors i futur

A l’hora de veure els valors en què es mou la nostra societat, es produeixen conflictes a tots els nivells que fan que trobar una definició adient a la qüestió plantejada sigui un repte polièdric amb moltes propostes i alternatives. En tot cas, el que és indiscutible és que avançar cap a respostes majoritàries es fa més difícil del que d’entrada es pugui sospitar.

És cert que la història de la humanitat està acostumada a les variables a l’hora de tirar endavant per sí mateixa que, en tot cas, sempre ha suposat avançar, encara que en molts moments la situació, vista en perspectiva, es podia veure com incomprensible o bloquejada, per uns paradigmes que, analitzats avui, podien resultar fora de lloc.

El futur que sempre ha estat en debat, es presenta, com sempre, com impredictible, malgrat els profetes de torn, acostumats a «vendre’ns» possibilisme en funció dels seus interessos, induïts o no, per no se sap quins poders ocults. En tot cas, el que és clar, és que el nostre demà es veu difícil i amb entrebancs de tota mena, que van des del mateix medi ambient, fins al marc polièdric global en el qual hem de conviure, sense oblidar variables incontrolades de tot ordre, que s’inicien en el tema religiós, però que acaben en la mateixa supervivència d’uns per sobre dels altres. Centrant-nos a casa nostra, l’assumpte també es fa complicat de predir, doncs el que sembla evident, és que Europa està condicionada per moltes hipoteques, que en tot cas, el que posen de manifest és que, a ben segur, serà difícil continuar en la línia marcada en els darrers 50 anys, així, l’apartat de la influència global, quedarà en segon terme, ja que l’eix Moscou-Washington-Pequin, és ara la referència prevalent; la capacitat de mantenir fites emblemàtiques com «l’estat de benestar», es veuran condicionades per unes pressions a les quals no es podrà fer front; amb un pes de referència, pel que fa a la qüestió confessional i les mateixes raons d’una immigració desbocada, que constituiran punts sense retorn, que es convertiran en centre absolut del debat polític; pel que fa a la línia del partidisme representatiu, ben aviat veurem «trasvassaments de vots» impensables, amb opcions noves que amb els seus discursos vindran a buscar vies a explorar; sense oblidar tot el que fa a les reserves energètiques de les quals el vell continent és orfe, i que a curt termini constituiran una referència de poder indiscutible.

Certament la cosa es farà encara més problemàtica, si a més tenim en compte, tornant al principi de la meva reflexió, que els «valors» cada cop més quedaran limitats a la pròpia «capacitat de consum», entès com un paradigma emblemàtic d’un futur que, per molt que no es vulgui veure, arribarà abans del que esperem.

En el «mapa» referit, el problema d’ubicació es farà difícil, i per tant, no estaria de més que els «líders» fessin el que toca per trobar opcions de futur des d’estratègies lògiques, de totes maneres, sembla que seguim en la línia de prioritzar «el dia a dia», i poc d’analitzar el demà possible, des d’un assentament general, on la incompetència és més ampla del que puguem pressuposar, sigui per incapacitat, por o negativitat previsible. Esperem que «l’esperança» com valor a consumir a l’alça, quasi sempre, ens pugui garantir, almenys, un millor objectiu del que sembla que s’acosta.

Ja sé que els valors són cada cop més condicionals, però entre tots hauríem de fer un darrer esforç per buscar retrobar un possibilisme massa pendent dels factors externs i poc del desig global, per trobar opcions en positiu.