Ruta Jujol, Patrimoni de la Humanitat?

La convenció del 1972 per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, ratificada per 190 estats, estableix que certs llocs de la Terra amb un «valor universal excepcional» pertanyen al patrimoni comú de la humanitat. La llista del Patrimoni Mundial inclou en l’actualitat un total de 1.073 llocs (832 de culturals, 206 naturals i 35 de mixts) de 167 estats. Catalunya té sis conjunts monumentals inscrits:

1. L’obra de Gaudí. Entre el 1984 i el 2005 van ser inscrits a la llista el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la Casa Vicens, la Sagrada Família, la Casa Batlló i la Colònia Güell;

2. El monestir de Santa Maria de Poblet/1991, fundat pels monjos cistercencs l’any 1150;

3. L’obra de Domènech i Montaner/1997. El Palau de la Música Catalana i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau van ser inclosos per ser unes de les mostres més notables de l’arquitectura modernista catalana;

4. Les pintures rupestres de l’arc mediterrani a la península Ibèrica/1998. El conjunt està format per 757 jaciments amb pintures;

5. El conjunt arqueològic de Tàrraco/2000, que el formen Tarragona, que va ser una ciutat administrativa i comercial important en l’època romana i el centre del culte imperial per a totes les províncies ibèriques. A més hi tenim l’Arc de Berà, la Torre dels Scipiones, els Munts d’Altafulla i la Vila-Mausoleu de Centcelles de Constantí i

6. Les esglésies romàniques de la vall de Boi/2000, que està format per les esglésies d’estil llombard de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Coll i l’ermita de Sant Quirç de Durro.

El fet d’estar declarat per Unesco Patrimoni Mundial, significa que la comunitat internacional es compromet a cooperar en la seva conservació i rehabilitació. Cinc elements catalans més són a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, de salvaguarda d’usos, representacions, coneixements i tècniques tradicionals.

Aquests són: la Patum de Berga, 2008, els castells. 2010, la dieta mediterrània. 2013, les festes del foc del solstici dels Pirineus. 2015 i 5 i la falconeria. 2016.

Em consta que hi ha una llista provisional de candidatures, per tant crec que el millor homenatge que podem fer commemorant l’any 2019 com Any Jvjol 140/70, 140 anys del naixement i 70 de la mort de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol Gibert, és iniciar expedient per què el conjunt de la Ruta Jujol sigui declarada també Patrimoni de la Humanitat. Es tracta de fer un dossier en el qual estiguin implicats tots els ajuntaments en el que hi ha obra de Jujol. Per orde d’abecedari són: Barcelona, Bonastre, Cornella, Creixell, els Pallaresos, el Vendrell, Guimerà, la Canonja, la Secuita (Vistabella), Montferri, Palma de Mallorca, Renau, Roda de Berà, Sant Joan Despí, Tarragona i Vallmoll.

El primer pas és que l’Estat inclogui el bé a preservar en un inventari i abans ha de ser la Generalitat qui declari l’obra jujoliana com a Bé Cultural d’Interès Nacional la que pugui ser considerada d’aquesta manera. Sé que alguns edificis no tindran aquesta consideració, però amb els que si aconsegueixen ser declarats BCIN, s’hauria d’iniciar aquest inventari. El camí és feixuc i de llarg recorregut. Però crec que la creativitat i personalitat com a pintor, escultor, dissenyador, dibuixant, esgrafiador, decorador i artesà que va ser Jujol s’ho mereix. Sens dubte, és un arquitecte polièdric i irrepetible.