Domund per a canviar el món

El lema d’aquest any per a la jornada del Domund, que se celebra aquest diumenge, sembla una mica pretensiós o irreal: «Canvia el món.» Com canviar-lo? La història ha vist passar un sens fi de reis i filòsofs, de científics i artistes, de diplomàtics i militars... i el món a vegades ha anat millor i altres ha anat pitjor. Considerat humanament podríem pensar que no té solució i que l’anhel de felicitat i de pau que hi ha en tot cor humà és només un ideal inassequible.

El papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta jornada, hi dóna la clau: el món canviarà no per l’esforç a l’hora de canviar estructures, sinó per una renovació sincera del nostre cor. En aquest sentit escriu als missioners: «No tenim un producte per vendre [...], sinó una vida per comunicar: Déu, la seva vida divina, el seu amor misericordiós, la seva santedat.»

Afegeix el Papa: «No es tracta simplement de replantejar les motivacions per a millorar el que ja feu. La conversió missionera de l’Església requereix santedat personal i creativitat espiritual. Per tant, no sols cal renovar allò vell, sinó permetre que l’Esperit Sant creï allò nou.

Anastasio Gil, recentment difunt, que ha estat director de les Obres Missionals Pontifícies a Espanya, recorda en referència a això que fa un segle Benet XV, en la seva carta apostòlica Maximum illud, ja denunciava la necessitat de canviar els cors per així canviar el món. És d’on parteix també avui Francesc, el qual amb freqüència pregunta als bisbes que el visiten: «Quantes hores al dia resa vostè?»

Aquesta anècdota entronca amb una altra de santa Teresa de Calcuta. Un periodista que havia passat alguns dies observant la feina de la seva institució, abans d’acomiadar-se va tenir ocasió de parlar amb la fundadora i li va dir: «És admirable el que vostès fan, però per què no retallen tant de temps de resos davant la magnitud de la tasca que tenen entre mans?» La mare Teresa va contestar: «Gràcies pel que diu de la nostra tasca, però vostè no ha entès res.»

La tasca missionera no sols es realitza lluny de casa, on els nostres missioners fan un treball tan admirable; també som missió a les nostres llars, amb les nostres famílies, en els ambients de treball, a les parròquies i moviments, entre els més pobres, compartint els nostres béns amb ells a imitació de les comunitats cristianes primitives.

Amb aquest comportament, sorgit de dins, nascut del cor, «per contagi», com diu el Papa, canviarem el món.

Aquesta tasca no és hercúlia, sinó possible, perquè la santedat de vida no és pròpia de gimnastes espirituals capaços de guanyar un campionat, sinó de totes les persones, ja que a tots ens ha cridat Déu a ser sants.