No, tranquils, que no estic demanant votar. Ja sabem que en aquest país posar una urna és més perillós que cantar el Virolai al Naranjito. Em refereixo a escollir entre dues opcions que, si us hi fixeu, és el que es porta avui dia. Per exemple, tenim l’esgarrifós assassinat d’un periodista comès pels amics d’Aràbia Saudita. El president de Turquia havia d’aclarir-nos alguna cosa, però es podia haver quedat perfectament a casa prenent un te i gratant-se els dallonses. El problema està a decidir si continuem sent amics o no dels manaires del turbant. Sóc l’únic que no ha pogut dormir aquests dies pensant en la mort horrible d’aquest home? Tinc la sensació que troben molt normal que un forense et talli el cos viu. Deuen pensar: total, és un periodista. Us juro que em sap greu que la gent de la meva terra, Cadis, es quedi a l’atur. Però, fills meus, no hi ha cap manera de reconvertir les fàbriques d’armament per fer alguna altra cosa? Per exemple, instrumental pels hospitals. També són de metall i salven vides, en comptes d’acabar amb elles. Busqueu a Google «Kalashnikov cotxe» i veureu com, a més de fusells, també saben fer vehicles elèctrics. Sánchez, posa-hi imaginació i envia a la merda l’Aràbia. Tenim altres temes calents. Cada dia es van descobrint més vagons de metro amb amiant, un producte que se sap que és cancerigen. A Barcelona ja en són 38. Quan es descobreixi que tot el metro té amiant, creieu que des del Govern es farà una gran inversió a Catalunya? També hi ha decisions delicades aquests dies al Suprem. Però estic més guapo callat i Mas d’Enric és una casa rural que no m’agrada..