Un Vendrell optimista

Som a les portes d’un nou mandat municipal. És moment de fer una valoració de l’evolució social i econòmica recent del Vendrell, del seu potencial i oportunitats, i del risc que la política general afecti la cohesió social del municipi. El poeta, en una bella imatge costumista del Vendrell, deia fa dècades allò d’encabides en tartanes, a berenes van les dones, cap a mar, sotraguejant. Però ara, hem d’evitar caure pel pedregar del conflicte identitari i centrar-nos en el municipi.

El Vendrell és la tercera població de la província, una de les capitals de la vegueria del Penedès i ens trobem enmig de la conurbanització de la costa catalana més important. Fortament colpejat per la crisi econòmica, aquest 2018 ha suposat un punt d’inflexió; la situació financera de l’Ajuntament s’ha redreçat i l’atur ha baixat a nivells anteriors a la crisi. Gràcies a això, ara estem en disposició d’assumir les inversions pendents i actualitzar els serveis públics, i continuar mantenint la despesa en protecció social, que és de les més altes dels municipis de la nostra mida. Som doncs en una cruïlla històrica: tenim al davant el repte majúscul de construir una ciutat educadora, moderna i inclusiva.

El municipi té 36 km² i 37 mil habitants. Una població que ha crescut exponencialment des de les migracions dels anys 60 i 70, i els últims 20 anys procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona i del Marroc. Actualment només un 23% del veïnat ha nascut al Vendrell. Som un territori obert; una cruïlla entre les planes del Camp de Tarragona i Barcelona, i amb un accés a l’interior del país i de la Península. Camins naturals que aprofiten les principals vies de comunicació per tren i carretera. Una comarca que fins ara ha estat frontera; última parada dels rodalies de Barcelona i Tarragona, però que aspira ser l’enllaç entre aquestes dues grans àrees urbanes.

El Vendrell ha crescut resseguint els successius traçats de les carreteres de Barcelona a Tarragona i la carretera de Calafell a Valls, amb la riera de la Bisbal i el traçat ferroviari que creen barreres físiques entre el nucli antic i les zones urbanitzades més recentment. Un creixement en sentit longitudinal i no en sentit mar/muntanya, el que explica el buit urbà amb els nuclis de la costa del Francàs, Coma-ruga i Sant Salvador. En conjunt, una trama urbana que requereix una important millora i de la promoció patrimonial per crear un entorn adaptat, verd i amable. Alhora, el repartiment de la població entre els diferents nuclis urbans genera dificultats de comunicació i dèficits en serveis que necessitem cohesionar territorialment amb un servei flexible de transport públic.

El comerç i el turisme han estat els nostres dos sectors econòmics madurs, juntament amb un nucli industrial incipient als polígons de la comarca. Va ser, però, el sector de la construcció el que va dominar i propiciar el creixement demogràfic en les últimes dècades, un sector afectat directament per la bombolla immobiliària i la crisi de l’any 2008. El turisme va ser pioner al municipi des de finals del s. XIX, atret per les aigües termals de Coma-ruga. Més endavant, amb la urbanització Brisamar, el complex Tabaris, el port esportiu, i l’Auditori i el museu Pau Casals es va donar un impuls clau al sector. De nou cal ampliar l’oferta, per allargar la temporada, aprofitant l’entorn paisatgístic, el clima i la riquesa cultural, amb una aposta decidida per les reserves ecològiques de les madrigueres i el Francàs.

Els anys vinents, l’ambiciós projecte Feder –de 2,3 milions cofinançats amb la Unió Europea per crear un centre urbà a Coma-ruga i recuperar el Tabaris- és una oportunitat per dinamitzar el teixit social i econòmic de les platges. Volem així millorar la qualitat de vida del veïnat i fer un entorn més atractiu per als visitants.

El comerç tradicional d’abast local i comarcal està en transició; l’efecte del comerç en línia i la implantació de les grans superfícies que busquen la massa demogràfica del Baix Penedès ha generat nous hàbits de consum entre la població. En aquesta transició serà molt important l’ampliació de l’illa de vianants a la Ctra. del Dr. Robert i la dinamització comercial de tot el Vendrell, creant un entorn agradable per passejar-hi. L’atractiu de la restauració i la consolidació del comerç fora del centre (Crta. de Valls, Tancat, Barris marítims) ha d’ajudar a trobar la complementarietat amb les noves formes de venda de proximitat i de consum.

La indústria, i en especial el sector de la logística amb el Logis Penedès, té un gran potencial a la comarca, gràcies a la cruïlla de les principals autopistes i autovies del país, i les possibilitats futures del Corredor del Mediterrani. Una indústria sostenible perquè respon a les necessitats de distribució de les principals xarxes de comerç i als mercats nacionals i internacionals.

El Vendrell és una societat jove i dinàmica, amb un dels índexs d’envelliment més baixos del país, i amb un potent activisme cultural i associacionisme veïnal. Com a societat jove, l’oferta educativa i formativa és clau. Ara l’esforç l’hem de centrar en les etapes d’infantil i les postobligatòries, i treballar en la qualitat i la inclusió educativa a fi que tots els alumnes, independentment de les seves capacitats, assoleixin l’èxit educatiu.

La història i el present del municipi ens mostra una societat complexa i diversa que pateix, encara, les conseqüències de la crisi econòmica. Una societat que s’ha d’entendre en la seva integritat i que, en aquesta cruïlla decisiva, el seu futur implica treballar amb projectes que la cohesionin, que apoderin les parts i que acabin reforçant-ne el conjunt. Cap col·lectiu o part del municipi pot aïllar-se, desconfiar o buscar posicions dominants. L’Ajuntament ha de representar a tots els ciutadans del Vendrell, però més important és que tothom s’hi senti identificat amb ell. Hem d’afavorir la confiança en el conjunt, que passa per uns serveis públics tecnificats, moderns i eficients. Necessitem continuar prioritzant la despesa social i les polítiques d’ocupació per donar seguretat i confiança als ciutadans, i generar un sentiment optimista. Entre totes i tots construirem aquest Vendrell, tots en formem part i tots l’hem de gaudir i sentir-nos-en orgullosos.