Catalanisme o revolució

Els darrers esdeveniments demostren que no tenien ni projecte, ni estructures, ni reconeixements internacionals, tan sols un sentiment que, per molt lloable que sigui, és tan sols això, un anhel, que com molts en tenim i molt importants per a cadascun.

Però quan un està en un govern, no s’hi val, jugar amb els sentiments de la gent, perquè es crea una il·lusió que, si no es materialitza, porta a la frustració, aquesta és la situació de molta gent, que es van creure, que anaven de debò, però com han reconegut era un «farol», això no és seriós, la frustració col·lectiva és molt perillosa, de sobte, com a bolets, surten els salvapàtries, es busquen culpables, el d’enfront mai reconeix que els has enredat, llavors com a alternativa a la frustració, per mantenir viu el caliu, en comptes de reflexionar i veure la realitat, es fa com en el Rugby una puntada endavant, embolica que fa fort. Treure la gent al carrer no és tan difícil, si apel·les als sentiments, però com ho fas per dir-los que no és possible ni a curt ni a mitjà termini l’Ítaca promesa, no saben com. L’alternativa de la puntada endavant i l’embolica que fa fort és anar apujant les intensitats de les mobilitzacions i no et queda cap més remei a dir, que es pot aconseguir l’objectiu estrenyent cada cop més i mes, ja estan planificant l’ANC i companyia, l’ocupació dels punts estratègics del país, bé això tan sols té un nom, per molt que vulguis disfressar-ho, Revolució.

Jo no estic segur que tinguin ni la gent ni la força per fer-ho, però, mai se sap com pot acabar aquest embolic, davant de la situació, des de la nostra humilitat amb tota la nostra fermesa des de Lliures i ja altres partits com col·lectius, per sort cada dia més, proposem acabar amb la divisió del nostre estimat país, fer front a l’independentisme i a l’unionisme, amb el Catalanisme polític, el que ha dut a Catalunya a ser un referent tant a Europa com al món i que, darrerament, han enfonsat independentisme i el centralisme, cal guanyar a les urnes per sortir de l’atzucac on estem. Cal tornar al pacte, al possibilisme i integrar a tota la comunitat per tirar endavant, pensi com pensi, però, deixar el supremacisme, la revenja, l’odi i el menyspreu a qui no pensa com tu.

El catalanisme és positiu, no és excloent, és integrador, és europeista, és reformista, col·laborador necessari de la regeneració i governança de l’Estat Espanyol, per tenir pes a les institucions tant de l’Estat com de la Unió Europea. Volem una Catalunya reconeguda per la nostra cultura, per la nostra emprenedoria, per la nostra capacitat d’innovació, en un marc de llibertat, on la propietat privada sigui sagrada on les administracions siguin eficients i no gegantines i enrevessades, on la persona sigui el més important, ajudant al qui no pot fer sol el camí de la vida, uns impostos tos justos i mesurats per donar els serveis imprescindibles i gestionats per professionals no per polítics, un país on tothom que vingui a treballar sigui benvingut on la llibertat individual sigui la fita més important, això és el que volem pel nostre país.