Dimecres vaig entrar a un mercat de barri de Barcelona a comprar aigua. En una paradeta, la dependenta venia panellets, ametlles i altres combustibles castanyers amb la cara blanca, pintada com un monstre. Era una mena de barreja de cultures que podria anomenar-se «castaween». Altres venedors també anaven pintats per fer por. Em va sorprendre que un lloc tan «nostre» com un mercat fos un plató de La Matança de Texas 4. De fet, no caldria que haguessin anat pintats per fer por, ja espantaven prou els 17 euros que valia el quilo de rovellons. No sé en quin moment va passar que, en comptes de panellets i castanyes, vam decidir gaudir de la festa fent allò que veiem a les pel·lícules americanes. Això vol dir que, si en comptes d’haver crescut amb les sèries nord-americanes, haguéssim estat feligresos de les pel·lícules de Bollywood, menjaríem pollastre al curri i ens pintaríem un tercer ull al front. També vaig veure que estem adoptant la festa de la cervesa de Munic, el Manga i el Sushi.
Exquisit. Per cert, ja sabeu que fan sake al Delta? Però hi ha una cosa que em sorprèn, no he vist moviments per demanar amb la cara pintada o sense maquillatge tenir els mateixos sous que veiem a les sèries estrangeres. La Pipi Lamstrung era molt simpàtica, però més simpàtic és saber que un suec cobra 4.000 euros al mes. També estaria bé que agaféssim altres costums, com la que els autònoms tinguessin una quota lògica, que les jubilacions es calculessin d’una forma justa i seria també una gran festa de Halloween que, a més d’aconseguir omplir el sac de caramels, els corruptes tornessin a omplir la bossa de les pensions.