El pas de l'aigua

Primer i principal: no plou mai a gust de tothom però d’aigua en necessitem. Només cal mirar les reserves dels embassaments de Riudecanyes o Siurana que amb les darreres precipitacions han arribat al 32,2 i al 52, 53 per cent. Fa un any eren només del 12,77 i del 18,98.

La situació ha millorat però no és per tirar coets. Però el meu interès no és parlar tant de l’aigua que tenim o de la que necessitaríem, sinó de com gestionem els efectes de la seva arribada sobtada. Malauradament, el passat mes d’octubre ens ha deixat relativament a prop de casa nostra tragèdies amb víctimes mortals i danys milionaris.

L’ombra del creixement urbanístic descontrolat d’anys enrere i de l’insuficient manteniment de carreteres, ponts, camins, lleres de rius, rieres i barrancs i xarxes de clavegueram es projecta sobre la pantalla a l’hora de buscar responsables i responsabilitats. No faré un repàs exhaustiu però només caldria preguntar als ajuntaments i a la Generalitat de Catalunya com les retallades pressupostàries imposades per la maleïda crisi econòmica han afectat negativament les inversions imprescindibles relacionades amb la gestió de totes les infraestructures relacionades directament o indirectament amb la conducció de l’aigua.

Els municipis s’han quedat sols fent mans i mànigues per garantir els mínims amb els pocs recursos disponibles un cop prioritzades les necessitats socials i, en el cas dels més grans, eixugat part del deute adquirit en les èpoques d’opulència. I aquesta situació no és sostenible i cal que exigim als gestors públics que la reverteixin. Ja sabem que la política de manteniment i conservació és menys atractiva electoralment que la de les inauguracions però és molt més responsable.

Fer un vol per alguns camins i rieres i veure els estralls provocats per les riuades és desencoratjador però comprovar que setmanes després tot continua igual és per emprenyar-se molt.

Hi ha països amb una consciència i cultura de protecció mediambiental més madura que la nostra que ho tenen clar. Entenen que són inversions productives pels veïns i pels visitants.