Estan les impremtes traient fum d’imprimir Bíblies per canviar el nom del diable pel de Dani Mateo. Es veu que ha fet un esquetx amb la bandera que ha ofès al món mundial. Trobo que tothom va molt cremat amb el tema dels símbols últimament i en l’humor ara tot és inacceptable. Qualsevol brometa que facis serà una ofensa per alguna sacrosanta institució. No cal anar molt lluny, fins i tot, a Tarragona, amb el tema de la decapitació simbòlica de Ballesteros. Però, no sé si algú s’ha parat a pensar que fa 41 anys que el president de Tabarnia va ser empresonat per una crítica teatral. 41 anys! I estem igual.
Sóc andalús, per tant, nascut a Espanya, vaig jurar bandera a Sant Climent Sescebes davant l’orgull de la meva família. A casa, fins i tot trobaríeu algun disc de marxes militars perquè la música de bandes m’agradava. No em molesta la bandera d’Espanya, tot i ser un partidari del referèndum d’autodeterminació... I, si m’apuren, de la independència. No m’he sentit ofès pel gag del Dani Mateo, ni pel Rober Bodegas, ni per Tip i Coll, ni pels Monty Python, ni per Pajares, ni per Fernando Esteso, ni l’Oriol Grau, ni el Toni Albà, ni el Joan Capri... ningú m’ofèn quan escenifica alguna cosa. Perquè, simplement, és comèdia, és teatre, és mentida.
Fa uns deu anys vaig ser convidat a un programa que feia el Dani Mateo a la Paramount. Vaig parlar que el meu pare, ja mort, no hi veia bé. Ell va riure, però no li vaig trencar el cap, tot i que un pare és més important que una bandera. Es pot fer humor de tot. De tot. O, si ho preferiu, us espero demà a les sis del matí per resar unes novenes a l’església de Sant Agustí, ens divertirem molt, vaja, serà l’hòstia.