Tarragona, la ciutat dels donuts

Els donuts en general agraden. Són una deliciosa pasta toveta i dolça que sovint ve farcida i decorada de manera imaginativa amb diversos colors i formes que es caracteritza per tenir un divertit forat al mig. El que ja no agrada tant és que una ciutat es converteix en un dònut, com està passant a Tarragona.

Què vol dir que una ciutat es converteix en un donut? Doncs que deixa de ser una ciutat compacta i ben poblada i passa a caracteritzar-se per tenir un gran forat central que queda buit de tot: buit de serveis, buit de veïns, buit d’habitatges dignes, buit de gent pel carrer, buit de seguretat ciutadana, buit de comerços de proximitat... mentre que al voltant del que seria el forat – que en el nostre cas podríem definir com la part històrica de Tarragona- comencen a aparèixer tot de nous barris i noves urbanitzacions que pretenen donar cabuda a tanta gent que, si s’hi trasllada, acabarà de buidar encara més el forat. Les ciutats dònuts el que fan és facilitar que la gent del centre l’abandoni per anar a noves zones urbanes.

La manera com pensem i dissenyem la ciutat influeix, i molt, en el nostre dia a dia. Desplaçar els tarragonins cap als afores de la ciutat, cap a nous barris, cap a la ciutat que encara està per construir, facilita que el centre quedi cada vegada més despoblat. Nosaltres creiem a potenciar la ciutat que ja està construïda, no en la ciutat que encara està per construir.

No tothom, però, comparteix aquest punt de vista. L’estratègia urbanística del govern de la ciutat, en mans del PSC i el Partit Popular, és totalment oposada a aquesta. La nostra prioritat no és en cap cas construir noves zones urbanes, com ara la Budellera, sinó que apostem per acabar de cosir la ciutat, posant l’urbanisme al servei de la ciutat i utilitzant-lo com a eina de cohesió dels diferents barris, que ajudi a la seva regeneració i al mateix temps a protegir el nostre entorn natural.

Per aconseguir aquest objectiu cal apostar per la rehabilitació de la ciutat que ja existeix, dels barris que estan més degradats. Cal fer una aposta per aquelles zones on els comerços estan tancant massivament, creure que són zones vives que poden recuperar l’aspecte d’èpoques passades si ens ho plantegem seriosament i si fem de la recuperació i la regeneració una prioritat de ciutat.

És evident que l’urbanisme que proposen els membres del pacte PSC-PP necessita una reorientació urgent. És una prioritat abocar tots els esforços a recuperar i rehabilitar la ciutat construïda i fer una aposta per salvar el nostre patrimoni natural, fent de l’Anella Verda la clau d’aquest. Cal protegir i defensar els espais que connecten la ciutat amb aquest pulmó verd, especialment la Budellera i la Vall del Llorito. Cal aprofitar l’Anella Verda com a espai lúdic, per la pràctica esportiva, pel gaudi de la natura, per la descoberta del medi natural per part dels infants i dels joves...

Cal prendre consciència de cap a on estem portant Tarragona, perquè ara encara som a temps de corregir el problema de despoblament d’alguns barris de la nostra ciutat però, si seguim així, ben aviat ja no podrem fer res per posar-hi remei.