Vostè no pot parlar en nom de tot el poble de Catalunya, senyor president

Comença a ser inquietant. No només perquè ho repeteix constantment sinó perquè sembla que s’ho cregui realment... «Nosaltres, el poble de Catalunya, li retirem el suport president Sánchez.» Quim Torra dixit. Qui és el senyor Torra per autoatribuir-se la representació de tot el poble de Catalunya?

Vostè no pot parlar en nom de tot el poble, senyor president. Ni vostè, ni jo, ni ningú pot parlar en nom del poble deixant, de facto, a més de la meitat d’aquest poble fora del concepte de «poble». Un oxímoron en tota regla. Catalunya som tots i totes, senyor president. Un poble, aquest sí, de 7,5 milions de catalans i catalanes, no només de dos.

Ho recordarem per enèsima vegada. A les eleccions del 21-D exactament 2.079.340 catalans van votar als partits independentistes (màxim respecte), 2.222.707 catalans vam votar a partits no independentistes (també màxim respecte) i 1’2 milions de catalans amb dret a vot van decidir no anar a votar. Aquest és l’escenari real i plural que tenim ara. Clar, inventar-se a partir d’aquí un suposat «mandat democràtic unànime del poble de Catalunya» a favor de la secessió amb només dos milions de vots sobre un cens electoral de més de 5,5 milions de catalans... Home, en fi.

Deixin de frivolitzar i d’enganyar! Això no és un conflicte entre Catalunya i Espanya. No. És, en primer terme, un debat entre catalans en una qüestió que ha provocat una profundíssima divisió a la nostra societat. I no el resoldrem atiant «l’enfrontament amb les institucions de l’Estat» com defensa vostè.

Vostè és president de la Generalitat, senyor Torra. Actuï com a tal. Ser president no significa agitar al carrer animant als CDR, ni enviar tweets incendiaris (per això no cal cap president tan sols calen agitadors professionals). Ser president de Catalunya implica defensar els interessos dels catalans i catalanes, de tots i de totes.

I aquí és on vull fer-li un incís especial. És un error clamorós lligar el suport als pressupostos socials presentats pel Govern del canvi de Pedro Sánchez a un judici que encara no s’ha celebrat. Vostè afirma que no donaran suport als pressupostos per «dignitat». Ah sí? Quina «dignitat» és aquesta que comporta impedir apujar exponencialment el salari mínim? O que els pensionistes catalans no vegin incrementada la quantia de la seva pensió? Es pot ser president de Catalunya i votar en contra que Catalunya rebi 2.200 milions d’euros addicionals en inversions directes, senyor president? Quina «dignitat» és aquesta que comporta la indignitat de rebutjar, per exemple, l’augment dels sous dels treballadors i treballadores que cobren menys i que més dificultats tenen per arribar a final de mes?

Vostè afirmava aquesta mateixa setmana al Parlament que el govern espanyol estava «perseguint idees». Em reconeixerà, com a mínim, que aquesta suposada persecució deu ser selectiva perquè en cas contrari ja m’explicarà quines «idees» té vostè diferents de les del senyor Puigdemont que li permeten ser ara mateix el president d’una institució, d’acord amb la Constitució i l’Estatut, que gestiona prop de 40.000 milions d’euros de pressupost. I quines «idees» diferents té el senyor Rufian que en lloc de ser víctima de cap persecució és membre de ple dret del Congrés espanyol, amb el sou i assignacions corresponents a aquest càrrec. Si això és una «persecució» deu ser la «persecució» més estranya de la història... No serà més aviat que alguns van cometre l’error garrafal de saltar-se conscientment la Constitució, l’Estatut, les resolucions del Tribunal Constitucional i els informes del mateix Consell de Garanties Estatutàries, òrgan depenent de la Generalitat, que alertaven de les conseqüències penals de saltar-se a la torera el nostre ordenament democràtic? Però, clar, sempre és més fàcil inventar-se un boc expiatori a qui atribuir tots els desastres en lloc de reconèixer els errors propis...

Miri, senyor Torra, faci alguna cosa en positiu. Com a president podria, com a mínim, retornar als treballadors públics de la Generalitat les pagues extres de l’any 2013 i 2014 tal com han fet ja la resta d’administracions. En tot cas li prego, li imploro, que deixi de parlar en nom de tot el poble de Catalunya. Perquè cada cop que ho fa, i es deixa milions de catalans a la cuneta, està insultant el pluralisme que aquest sí és l’essència, i la riquesa, del nostre estimat poble.