En entrar per primera vegada a El Terrat del Buenafuente, al carrer Còrsega de Barcelona, em van sorprendre dues coses. Una era un cocodril de goma que penjava de la paret i l’altra, una porta de vidre, on l’Andreu havia escrit amb un retolador els seus pensaments. Aquelles idees manuscrites van arribar a ser un èxit.
El 2002 vaig travessar una altra porta al carrer Serrano de Madrid. Era la d’una guia gastronòmica que es deia Gourmetour. Vaig sortir d’allà com a inspector de restaurants. Aquella nova dedicació em va portar a Ulldecona, a Les Moles, a un restaurant ubicat a la quinta forca. Era un petit mas on esperava trobar-me botifarra amb fesols i un porró. Però no va ser així, amb el primer plat del seu menú em vaig adonar que allà hi vivia el quart germà Roca. Jo ja volia puntuar-lo com l’Arzak, però a Madrid em van frenar, «poco a poco, Peñalver». I sí, a poc a poc em vaig anar convertint en amic de la Carmen i el Jeroni, els amos d’aquell restaurant. Després de subvencionar-los totes les reformes del local a base de menús degustació, un dia em va trucar el Jeroni per convidar-me a sopar. Feia una presentació a la premsa i ens permetia visitar la cuina. Tot un honor. Allà dins hi vaig trobar quelcom familiar, la porta de les idees, en aquest cas era blanca, però recollia l’esperit de superació del restaurant. Aquestes idees han portat el Jeroni a l’Estrella Michelin, i demà a dos quarts de vuit teniu l’oportunitat de conèixer-lo a la Cambra de Comerç de Tarragona. Allà hi presenta el seu llibre «Les Moles – Cocina y Territorio». Quedeu avisats o ho he d’escriure en una porta de vidre?