La salut de la salut

La salut no és només un servei públic sinó un dret conquerit amb molts esforços per les societats democràtiques. I ens ha de preocupar mantenir una adequada salut de la salut atès que ens hi juguem un bé bàsic per assegurar la qualitat de vida de les persones. I hem de reconèixer que el vigor de la salut pública està en risc. Només cal acostar-se als hospitals de Tarragona, Reus, Tortosa o Amposta per comprovar com l’esforç dels professionals que hi treballen està pal·liant temporalment els efectes negatius de les mancances de recursos sobre els usuaris/pacients. Llistes d’espera inacabablement llargues com a conseqüència de la insuficient dotació de recursos humans i també materials. Una situació que s’està cronificant posant en perill el magnífic sistema d’atenció sanitària pública catalana i que exigeix una urgent resposta política i sobretot pressupostària.

El pròxim 10 de desembre es compliran 70 anys de l’aprovació de la Declaració Universal de Drets Humans per l’assemblea de les Nacions Unides reunida a Paris. És il·lustratiu recordar l’article 25 d’aquesta declaració: «1. Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials. Tots els nens, nascuts de matrimoni o fora de matrimoni, tenen dret a igual protecció social». Que lluny estem de la garantia i protecció d’aquests drets, també del de la salut! Que les administracions competents aquesta matèria s’atrevissin a planificar el funcionament i la gestió dels hospitals sense concessions als localismes miops o als interessos partidistes miseriosos ajudaria bastant a protegir als pacients i als professionals.

La salut no entén de banderes i menys de banderins d’enganxament electoral.