La deshumanització del considerat «altre»

És la resposta de tot un president de la Generalitat a un líder parlamentari (ras i curt: la resposta del president Torra a una intervenció de Miquel Iceta en seu parlamentària), i la transcric literalment perquè sàpiguen els lectors a quin nivell tan lamentable han arribat alguns: «Miri, avui senyor..., vostè, Iceta, ha fet un exercici de cinisme realment espectacular... penso ja que... Sí, sí, sí! Ha sortit ja..., ha sortit ja de l’hemicicle i està segurament, en aquests moments, regalimant per l’escala noble, eh?, el cinisme que vostè porta des de tota... Avui... (inintel·ligible)... Vostè ha demostrat la seva incapacitat d’humanitat davant de diputats d’aquest Parlament...»

Quan el debat polític, que hauria de ser constructiu i en positiu pensant en la satisfacció de les necessitats dels ciutadans, arriba al fangar de la desqualificació personal és que hem entrat tots plegats en una zona molt perillosa. El senyor Torra el primer que demostra és una pobresa argumental de primera divisió. Quan arriba a l’insult personal per vexar algú és que s’ha quedat sense raons. Rebaixar el debat parlamentari a desqualificacions de pati de col·legi és una actitud impròpia d’un president de Catalunya. Acusar a un diputat del Parlament, que representa la voluntat democràtica de centenars de milers de catalans i catalanes, d’estar «regalimant per l’escala noble»... Quina indigència argumental. De vergonya aliena. En fi.

Tot i els insults dels que som objecte els socialistes seguim defensant la dignitat de tots els representants públics democràtics, fins i tot d’aquells que ens deshumanitzen. Quan el senyor Torra i alguns dirigents i «opinadors professionals» de l’independentisme ens acusen de «falta d’humanitat» en el fons el que estan dient és que com no pensem com ells, aleshores és que no som humans. I aquest és un axioma perillós, com deia abans, ja que sempre acaba amb escenaris de pensament únic i de menyspreu al discrepant que, per a nosaltres, no tenen res a veure amb el respecte al pluralisme que sempre ha prestigiat, amb raó, el conjunt de la societat catalana.

Nosaltres, els del PSC, no veiem «enemics irreconciliables» enlloc, sinó tan sols a altres compatriotes nostres que tenen posicionaments polítics tan respectables com els que nosaltres defensem. D’això va la política de debò, no en inventar-se un «pla secret» de 18 mesos que ens porti a la terra promesa sense costos tot i que després acabi en desastre, sinó en escoltar al considerat «altre», en dialogar i pactar per assolir consensos el més amplis possibles per resoldre els problemes reals de 7,5 milions de catalans i catalanes.

El senyor Torra, amb les seves desqualificacions, tan sols demostra la seva incapacitat d’entendre que hi ha opinions diferents a la seva a la mateixa societat catalana que cal respectar. Més ell, que hauria de ser el president de més de set milions de catalans, no només de dos.

Senyor president, amb tot el respecte, és pot ser totalment humanitari i no compartir el seu objectiu polític. El que no farem mai els socialistes és dir que ens sembla bé el que va fer l’independentisme des del dia que, conscientment, van començar a aprovar resolucions que exigien vulnerar la Constitució i l’Estatut fins a la jornada en què de forma totalment insensata van proclamar la DUI perquè, segons prometia el senyor Puigdemont, «s’havia fet la feina» i caurien del cel «estructures d’Estat» i reconeixements internacionals. I ja vam veure el resultat: cap estructura d’Estat, cap reconeixement internacional.

La veritat és que van cometre un error com una casa de pagès, un error que trigarem temps a superar. Després d’aquests anys tristos de l’aventura i de la frivolitat, la nostra proposta a la societat catalana és clara i diàfana: una solució a través del diàleg i del pacte en la recerca d’una solució que no representarà el maximalisme de ningú però que ha de ser raonablement acceptada per àmplies majories, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. Aquest és el compromís del Govern del canvi del president Pedro Sánchez, diàleg dins de la llei i garantia de la convivència i el pluralisme propis de la nostra societat. I tots sabem (independentistes inclosos) quina és l’alternativa a aquest Govern progressista i feminista de Pedro Sànchez: una mena de lluita bestial entre PP, Ciudadanos i VOX per disputar l’espai de la dreta i l’extrema dreta. Amb els resultats previsibles i poc engrescadors per a tots imaginats...

En definitiva, volem reiterar el nostre màxim respecte a totes les veus democràtiques del nostre país. Volem, en conseqüència, des de la discrepància respecte a una via unilateral i il·legal que no compartim i que ha provocat una profunda divisió a la societat catalana, manifestar el nostre màxim respecte institucional cap a la persona que en aquests moments és el titular de la presidència de la Generalitat. Nosaltres, senyor Torra, mai direm que vostè «no és humà» senzillament perquè no pensa com nosaltres.

Aquesta és la diferència.