Desacceleració/Creixement/Recessió

La setmana passada vaig assistir a una xerrada de caràcter financer, amb destacats analistes, que van valorar les perspectives de futur de l’economia de casa nostra i les variables «esperades» respecte al mercat global que tot ho condiciona. És evident que el tema és complicat i, a més, s’havia d’explicar davant potencials inversors que el que volen és «seguretat» en un apartat econòmic on l’especulació té un pes inapel·lable, i on moltes vegades, variables insospitades fan que les dades financeres visquin en un model de sorpresa permanent.

Entrant en el fons del tema, es va parlar molt d’un fet vital per tothom, siguin o no potencials inversors, com és el «creixement» i les seves perspectives a curt i mitjà termini, de la referència que, en sí mateix, constitueix un punt fonamental en qualsevol estratègia, ja sigui de govern, de negoci, d’aposta personal o de visió de futur, perquè el que és clar és que quan es dóna una consolidació de la via de creixement, quasi tot va millor, i viceversa.

Malauradament, encara que no es vulgui reconèixer, per raons de tota mena, la realitat ens porta a un marc on, més aviat que tard, parlarem del fantasma indesitjable de la «recessió» que esperem podem controlar en la seva justa mesura per evitar situacions superades però que queden en la memòria de tots; des d’un posicionament objectiu, la desacceleració que s’està produint, és un anunci de què pot venir, i per tant, no estaria de més, fer els esforços que calguin perquè una possible i potencial «frenada econòmica» ens permeti, en tot cas, sobreviure amb els mínims danys.

Si, a més, entrem en els punts d’inflexió que comportarà la possible situació poc optimista, haurem de veure com es faran possibles determinades estratègies a Europa, especialment un cop acabi, si és que és el cas, la bonança dels tipus d’interès, avui sota mínims, que no serà indefinida i per sempre, especialment tenint en compte el comparatiu respecte d’altres economies, i de manera concreta la dels EUA, que ja preveu increments importants per l’any vinent. En tot cas, aquest serà un tema emblemàtic a valorar, però sense descartar-ne d’altres com els anuncis del govern Trump, respecte a la implantació d’aranzels que també ens incidiran de manera definitiva.

És evident, per tant, que el període de bonança es «congelarà» i, per tant, s’hauran de fixar les estratègies adients per fer-li front abans que els nervis dels mercats siguin una realitat incontrolable. Tot el que comento, quelcom pot pensar que només afectarà la macroeconomia i que, per tant, la nostra seguretat personal es troba per damunt d’aquests moviments, malauradament l’evidència va per un altre conducte, i és poc discutible que una situació de «parada» no ens afecti a tots.

Finalment, ara que tant parlem de pressupostos, també aquest és un punt que es veurà condicionat, especialment si es dóna una pujada de tipus d’interès que podria comportar una «prefallida» de moltes administracions públiques que es veuran obligades a esmerçar una part molt important de la seva liquiditat en el pagament d’uns redits que, fins ara, pràcticament no existien per la decisió comunitària de finançament «a prop de zero». Segurament el que és agraït és parlar d’inversions públiques a tots els nivells, que permetin que el nostre model d’estat de benestar segueixi creixent fins a cotes impossibles, però «si toquem de peus a terra» podrem entreveure que els discursos que parlen molt de drets i poc d’obligacions, ven aviat quedaran superats per una «ració de realisme» que ens traurà d’una «virtualitat» impossible de ser mantinguda, i on la política de la il·lusió per la captació del vot puntual haurà de deixar pas a la tasca pública eficient d’uns fets massa vegades poc agraïts.