A finals del segle XVIII hi havia escopidores al Congrés dels Diputats. Eren recipients petits, que es dissimulaven a les cantonades i que recollien les baves dels parlamentaris. La modernitat ha fet que, a poc a poc, es jubilessin aquelles capsetes metàl·liques i se substituïssin per cartells on deia que estava prohibit escopir. En la història dels accessoris dels passadissos de la taverna en què s’ha convertit l’hemicicle, els cartells de prohibit fumar van rellevar els altres. Recordeu aquelles imatges del Felipe fumant al Congrés? Que estrany que ho veiem ara. No que fumés, no, que fos president. Ep, que jo el vaig votar! Dimecres vaig pensar que estaria bé que els tornessin a posar les escopidores i que els permetessin fumar marihuana. Així es relaxessin «sus señorías», en comptes de fer allò que ja feien als setanta al club d’Angelo. Allà sí que hi havia saliva d’esquerres, de dretes i del mig.
Miro l’hora. Uf, les set, haig d’anar a veure l’Estat de la Nació en versió municipal. Per a mi és com anar al teatre a veure un musical perquè el Pep Fèlix tornarà a cantar-nos Somriures i llàgrimes.
Ja sabeu que aquest article l’escric el dia abans, així que no puc fer-ne una valoració. Un moment, que rebo un mail de l’Ajuntament. No sé què diu que estan embargats. Ah, no! Diu notícia embargada. A veure, llegeixo: Ikea, Imperial Tarraco, Mercat Central, Savinosa, Jocs Mediterranis, Concurs de Castells, autobusos gratis... Tot en ordre.
Però no he sentit que parlés de la partida pressupostària per les escopidores del saló de plens i els cartells prohibint fumar marihuana a les conferències.