Vosaltres direu: quina relació té el Penyal amb la prostitució? Res, excepte que són dos temes d’actualitat en els que he canviat d’opinió. I és estrany, perquè sóc més caparrut que el Tarracus. A finals dels anys 80 vaig passar de veure el Gobierno Civil de Tarragona per la finestra a observar Gibraltar des de la meva casa a Algecires. Aquella impressionant mola que sortia del mar només seria comparable amb la muntanya de milions que el PP de la Gürtel ha cremat. Posava la ràdio per sentir que Wilson Moreno participava –en un perfecte andalús– en un «contest» sobre música «black» americana. Llavors jo era del Gibraltar espanyol, però el meu cervell anava transformant-se a mesura que visitava aquella petita Gran Bretanya. Ells no volen ser espanyols. Us sona això? Doncs parlant amb ells, cada vegada vaig anar sensibilitzant-me de què els llanitos havien de ser el que volguessin els llanitos. Ho sé, he fet una «rajoiada». No trobeu a faltar al Mariano? Veient com s’està posant el panorama, aquell gallec que no decidia res era millor que els que ara decideixen trucant al Valle de los Caídos.
I les putes? Preguntareu angoixats. Jo era dels que defensava la llibertat de la dona per exercir la prostitució. Però, com amb Gibraltar, després de parlar amb desenes d’elles per escriure un llibre, (Putas a la Fuerza) em vaig adonar que deixar-se agredir sexualment a canvi de diners mai podria ser una feina. Esperem que els que volen violar la llibertat dels gibraltarenys i els que exploten les dones, desapareguin. No sé si trucar al Dani Mateo per saber quin advocat li porta allò de La Sexta.