El millor xarop

El 22 de desembre el grup musical Jarabe de Palo actuarà a la Tàrraco Arena. Confesso que sempre m’ha agradat Jarabe i el seu cantant i líder Pau Donés. M’ha agradat la seva música, les seves lletres i especialment la proximitat i autenticitat –no el conec personalment– que desprèn en Pau. El concert de Tarragona forma part de la gira de comiat del grup anunciada fa temps pel seu vocalista que s’ha guanyat el dret a viure. Ell mateix va reconèixer en el seu moment que tenia càncer contra la qui està lluitant i entenc que aquests tràngols et fan replantejar seriosament les prioritats posant pel davant les personals i les familiars. He viscut aprop aquesta malaltia i sé que marca un abans i un després als qui la pateixen i als qui se’ls estimen. El pròxim dia 22 potser no ens tocarà la Grossa de Nadal però, si anem al Tàrraco Arena, tenim el premi assegurat. Nou us podeu perdre el concert de Jarabe de Palo, i que quedi clar que no tinc comissió. I una setmana abans, el 16 de desembre, tenim un altra cita ineludible: la Marató de TV3, dedicada enguany a recollir diners per la investigació del càncer. Una iniciativa exitosa liderada per la nostra televisió que any rere any posa a prova la solidaritat dels ciutadans. He de reconèixer però que en el món que jo voldria els recursos dedicats a la recerca mèdica –l’eslògan d’enguany és «la investigació dóna vida»– haurien de sortir dels impostos que tothom hauria de pagar. I que no s’estengui això com cap de mena de crítica a la Marató, ans el contrari, però si als qui tenint la capacitat de decidir la destinació dels recursos econòmics públics no han estat capaços de protegir la recerca sanitària –i la recerca en general– del corcó de les retallades. Aquest és un pecat que costarà fer-nos perdonar. Altres països han entès que el coneixement és estratègic a tots els nivells, s’han pres el xarop i han fixat altres prioritats. Malauradament a casa nostra sembla que els polítics estiguin abduïts per l’expressió «Que inventin ells», escrita per Miguel de Unamuno el 1906, i que simbolitza la manca de visió. Clar que, com diria Bogart a un Casablanca imaginari, sempre ens quedarà la Marató de TV3.