El poble clama per Jesús i Caifàs i torna a triar Barrabàs, negant l'entrada al temple a pacífics innocents i justos

Dijous passat vàrem ser convocats al «86è Silenci, rebel·leu-vos contra la injustícia», una acció no-violenta on el màxim exponent és, precisament, un estricte silenci en protesta contra l’extrema repressió que estem patint la societat catalana, especialment el nostre govern legítim traduït en presos polítics i exiliats. Doncs bé, aquesta acció s’està fent diàriament des de l’11 de juny ininterrompudament davant els Jutjats de Tarragona (exceptuant l’agost per ser un mes inhàbil judicialment), just a la vorera de la Parròquia de Sant Pau, on el seu rector cada dia veu un grup de persones pacífiques i cultes que mai han interferit l’entrada i sortida de feligresos; com també (a tall d’informació per fer-nos una idea de la qualitat humana de tots els implicats) aquest s’ha negat en dies de pluja a donar aixopluc a aquestes persones obrint les portes i, per tant, consentint sense immutar-se que es mullin durant les hores que dura l’acció. Tot i això va permetre també sense immutar-se, que el dia 22 de novembre no permetessin la manifestació diària, perquè en aquesta data s’havia de fer una missa per a la policia nacional, que celebrava el dia de «los ángeles custodios» (???) I es va quedar tan ample! En assemblea es va arribar a l’acord que, evidentment, no suspendrien l’acció i que fins i tot algú podria anar a ofici, doncs església ho som tots.

Com cada dia, dijous s’arriba a tres quarts de nou i es troben mossos acordonant la zona, intentant fer fora al primer grup del Silenci els furgons antiavalots. Sí, sí, furgons antiavalots esperant-nos! I penses: o no s’han assabentat de qui som, què fem i què no fem, o els va molt bé per fer veure a la premsa que la policia ha de ser protegida d’alguna violència nostra. En fi, sigui com sigui van tornar a quedar retratats: el clero donant-se la mà amb els representants de la repressió de l’1-O armats dins l’església, mentre es negà l’entrada als no-violents.

Finalment, van fer fora el reduït grup de la vorera però un dels promotors del Silenci, en Lluís Pastrana, va aconseguir quedar-se dins i els policies el van portar forçat a un espai on no pogués fer-los nosa durant la missa. Així i tot, es va aconseguir una de les imatges més frapants d’aquell Silenci: el Lluís darrere les reixes mostrant el cartell «Mai més contra el poble. Policies, rebel·leu-vos!»

Èxit total i silenci aclaparador amb l’assistència de més de dues-centes-cinquanta persones arribades d’arreu, amb especial menció a Nemesio Fuentes, policia nacional jubilat, que va venir expressament des de Barcelona acompanyat de la seva muller Anna i de l’ànima de les accions diàries a la presó dels Lledoners en Joan Sebarroja, un CDR víctima d’una brutal violència en ser agredit amb puntades de peu per tot el cos i ruixat amb dissolvent per un grup de feixistes –com tots recordareu per un vídeo de fa uns mesos– i de la que encara arrossega seqüeles. Després d’afanyar-me per anar a rebre’ls tal com havíem quedat, ens presentem i els agraeixo profundament que hagin acceptat la meva invitació. Parlem, els explico l’acció i ells m’expliquen les seves; els escolto i descobreixo excel·lents persones, d’una humanitat, generositat, empatia i senzillesa que els fa molt més grans encara. Em sento feliç d’haver-los conegut i compartit junts unes hores de la seva valentia donant la cara contra la repressió policial i judicial.

Èxit total també pel ressò mediàtic que, encara que no sempre encertats els titulars ni els articles, han donat a conèixer la nostra acció arreu dels Països catalans. Tampoc no hauria estat de més que els periodistes, abans de publicar res, haguessin estudiat una miqueta el tema de la no-violència per entendre-ho millor i poder traslladar-ho als lectors. És un suggeriment ... Un altre suggeriment m’atreveixo a donar als capellans i bisbes, i a puritans tots. A veure si em sé explicar. Volen dir que no haurien de tornar a llegir-se les Sagrades Escriptures? Més que res ho dic perquè la propera Setmana Santa aniré a missa i els recordaré, amb aquest reportatge fotogràfic i els vídeos, com vostès van fer el mateix que va fer Caifàs que, triant a Barrabàs, condemnaven a Jesús. I és que sempre m’ha fet molta angúnia la seva hipocresia quan escolto els seus sermons –aquell «fes el que jo digui, però no el que jo faci»–, només que avui ja em repugna. I, sobretot, recordin que segurament, segurament, Jesucrist no té absolutament res a veure amb vostès. Res a veure! Ell era un revolucionari que fins i tot es va rebel·lar deixant anar la Ira (ho poso en majúscules perquè és un pecat, però Ell s’ho va permetre) quan va fer fora del temple als mercaders arravatant les pertinences i llençant-les per terra en mig de crits com «El meu temple és per a resar i no una cova de lladres!». Aquest passat dijous Ell, en entrar al temple, hagués fet el mateix amb el capellà que oficiava i els suposats feligresos, amb els seus pecats no confessats i les seves armes; amb els seus actes de no-contrició. I permetin-me dubtar de la presència divina dins aquell espai reservat en exclusiva per a vostès i els seus amics. Vull creure que abans seria fora, o potser darrere els barrots exhibint un clar missatge de pau i justícia, i que simplement vostès no la van reconèixer perquè el seu enuig els incapacitava per alçar els ulls i mirar-nos a la cara.

Doncs això, friso per veure com oficiaran la missa del dia de la Palma i següents, recordant les escenes més cruels i injustes de la Passió, de com per pura política torturen i crucifiquen un innocent que predicava bondats; un bon home, un grandíssim home a qui el poble estimava i seguia. A veure, expliquin-nos-ho... Bé, de mica en mica s’omple la pica, així anem aprenent-ne tots i així aconseguirem la finalitat amb la qual va néixer aquest Silenci: que jutges, fiscals i policies es rebel·lin contra la injustícia i s’atreveixin a condemnar obertament la vulneració del Dret penal i processal que estan patint els presos polítics i els exiliats. Esperem que algun capellà també, o potser en el següent disseny hi haurem d’afegir una altra figura als cartells!