Trepitjant Bonavista

Explicar el que és i ha estat Bonavista en dues hores no és una feina fàcil, de fet és impossible. Però, almenys, el que jo intentaré fer el pròxim 16 de desembre és una mena de visita comentada que serveixi d’aproximació històrica i sociocultural a un barri emblemàtic de Tarragona. Des d’aquí vull convidar als interessats a fer un recorregut pel barri de Bonavista durant el diumenge 16 de desembre al matí. Durant la visita es mostraran aspectes de la seva història i d’altres de més actuals de la realitat sociocultural de Bonavista. El punt de trobada per aquesta sortida cultural serà l’antiga masia de Bonavista, avui en dia inexistent (a l’entrada del barri per l’N-340, primera parada de bus).

El barri de Bonavista va sorgir de forma espontània a mitjans dels anys cinquanta del segle passat a la Canonja. El barri el van construir els mateixos veïns, i va ser un barri d’autoconstrucció, almenys inicialment. Fou una alternativa autogestionària i comunitària de l’habitatge; no existia cap alternativa, donada l’absència d’iniciatives públiques. Els immigrants pioners que van crear el barri procedien en la seva major part del sud peninsular.

Hi ha una llarga tradició d’estudiosos del fenomen de la urbanització marginal, que és com es coneix aquest tipus de creixement urbà. Aquí, a Catalunya, s’ha anomenat de vegades corees. Resulta evident que la creació d’aquest barri té una estreta relació amb la industrialització incipient de la ciutat. En no poder accedir a la ciutat en igualtat de condicions que la resta de la població autòctona, una gran part dels nouvinguts van optar per aquesta via.

A banda de les jornaleres i els jornalers del camp, entre els immigrants hi havia també petits propietaris, arrendataris i colons, que, immersos en un creixent procés de proletarització, s’apropaven cada vegada més a la situació socioeconòmica dels jornalers. Va haver-hi també una immigració política, de represaliats de la dictadura feixista de Franco, pel seu passat revolucionari, real o suposat.

Els anys seixanta i setanta van suposar per a Bonavista la demostració de la importància i del poder dels moviments socials en la transformació urbana de la realitat. En barris com el de Bonavista el teixit social es consolida en els inicis a causa de la gran homogeneïtat social inicial i al fet de traslladar a la perifèria urbana unes pautes culturals provinents del comú assentament rural anterior. Les associacions de veïns legalitzades en aquells temps no foren sinó l’expressió oberta i popular d’una organització clandestina anterior, les Comissions de Barri. En el cas de Bonavista la Comissió Obrera de barri es va crear el 1964, precedent de l’Associació de Veïns, legalitzada el 1969. El paper del PSUC, així com el d’altres partits clandestins d’esquerra, i de CCOO va ser fonamental també. El barri obrer de Bonavista reuneix totes les característiques de barri carismàtic. Nascut de l’autoconstrucció, del treball comunitari i de la solidaritat, creat principalment per famílies procedents d’Andalusia i Extremadura. Va ser un lloc on es van portar a terme algunes de les lluites polítiques i socials més importants a Tarragona i a la Catalunya de finals del franquisme i durant la transició. La seva història és com una gran epopeia, digna d’admirar i de la qual podem aprendre molt.

A més a més, Bonavista ha desenvolupat un potent focus cultural alternatiu, de gran qualitat: flamenc, rock urbà, heavy metal, música rapera, hip hop, cançó d’autor... Sense oblidar el treball cultural realitzat per l’Associació de Veïns, el Teleclub, Bonavista Ràdio, Trasegando Radio, l’Associació Cultural El Tempranillo o el col·lectiu de pintors, Art 27.7. El llistat complet de les principals iniciatives culturals no cap en aquest breu text.

Bonavista destaca notablement en el camp educatiu i de formació professional: Escola Joan XXIII, CEIP Bonavista l’IES Collblanc. Des de la societat civil, l’Eskurri Esplai treballa l’educació infantil en el temps d’oci des de fa més de vint-i-cinc anys. És una de les zones amb més activitat comercial de Tarragona. En el mercat a l’aire lliure dels diumenges i a la fira d’Abril participen persones de tot el país. Però, no tot són enhorabones. Queden molts projectes per realitzar, moltes promeses no complertes, molts «forats negres», moltes propostes a realitzar i moltes reivindicacions pendents... Però, l’esperit solidari i compromès dels seus veïns asseguren la seva solució futura, tal com la història del barri s’encarrega tossudament de demostrar-nos.