L'home del sac

La setmana passada uns brètols ignorants van trencar tres monuments de La Fatarella, Vilalba dels Arcs i Corbera d’Ebre a la Terra Alta que recordaven les tropes franquistes i també les republicanes enfrontades a la Batalla de l’Ebre. Un atac vandàlic al patrimoni històric –els monòlits destrossats estan catalogats com a Béns Culturals d’Interès Local– i, encara més greu, un atemptat contra el patrimoni immaterial de la pau, el diàleg i la convivència. Una acció aïllada –esperem– d’una mena d’home del sac –probablement eren més d’un– per fer una malesa i per fer por. I és sobre aquesta segona intenció que centro la meva reflexió.

L’home del sac és un personatge del folklore infantil que representa a un home que tombava de nit buscant canalla perduda per prendre’ls dins d’un sac a un lloc desconegut. Una ficció malèvola per aconseguir que els menuts fessin bondat. A la taula i al llit al primer crit! Doncs no! Pessiguem-nos per despertar de la desafecció i de la tebior i per dir ben clar i ben fort que sabem qui i que és l’home del sac i que no ens fa por. I, malauradament, de Joans, Joseps i homes del sac –asses– n’hi ha per totes les cases. Són causa i efecte del desconeixement, la intolerància, la radicalitat i l’odi. No sóc neutral. Ningú ho és en res de la vida. El meu avi patern, republicà de pedra picada, va morir al front de Madrid el 1937 i un tiet enrolat a la «Quinta del Biberó» va sobreviure a la Batalla de l’Ebre. El trànsit pel moment històric que estem vivint reclama serenor no pas por, ni apel·lacions més o menys ocultes a qualsevol mena de violència. La por destrueix la raó, les raons i els espais de consensos i respectes democràtics. I això em serveix per entomar les lectures dels resultats de les passades eleccions autonòmiques a Andalusia i per la més recent referència del president Torra a optar per «la via eslovena» per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Acabo amb un fragment de la lletra de la cançó En lo puro no hay futuro de Pau Donés i Jarabe de Palo –reconec que hi estic abonat–: «Señores, en lo puro no hay futuro. Señores, la pureza está en la mezcla. Señores, en la mezcla de lo puro. Señores, que ante que puro fue mezcla».