Quins serem els «esborrats» de Catalunya, senyor Torra?

El 26 de juny de 1991 Eslovènia va proclamar unilateralment la seva independència de la federació iugoslava. L’endemà la milícia nacionalista a les ordres del Govern independentista va disparar projectils antiaeris contra dos helicòpters de l’exèrcit federal matant vuit nois de 18 anys, soldats de lleva que es trobaven a Eslovènia fent el servei militar obligatori. Es va donar la circumstància que un dels pilots assassinats era eslovè.

Van ser els primers morts. Els primers, no els únics. L’endemà van perdre la vida quatre camioners búlgars atrapats en el foc creuat a les carreteres eslovenes entre la milícia nacionalista i l’exèrcit federal. Al final d’una guerra de deu dies prop de 100 persones havien mort, centenars més havien resultat ferides per arma de foc i milers de ciutadans més havien estat desallotjats, havien fugit o bé havien caigut presoners.

Aquesta és la denominada «via eslovena» que ens sacsegen ara. Hi ha però, una realitat poc coneguda del que va passar a Eslovènia que convé recordar abans que alguns vulguin continuar imitant aquesta denominada via. Em refereixo als coneguts com a «esborrats», és a dir, els ciutadans que vivint a Eslovènia van ser esborrats literalment dels registres pel Govern independentista, en la nova República, en ser considerats com a «traïdors a la pàtria». Ho eren? No. Tan sols eren persones que havien nascut a altres territoris de la federació iugoslava i que van ser excloses del «nou país» per les autoritats independentistes, que els van negar la nacionalitat i el permís de residència, en la seva determinació de concedir la nacionalitat tan sols als considerats –per ells, cla– com a «eslovens purs». I així milers de persones i les seves famílies van passar a ser considerades com a no-ciutadans. Sense drets, sense serveis bàsics com l’educació o la sanitat. Eren això, esborrats. Literalment. Un autèntic atemptat contra la seva dignitat com a persones que va ser condemnat per Amnistia Internacional.

Tenint present aquesta realitat històrica intentaré ara mesurar al màxim les meves paraules. S’ha de ser un autèntic irresponsable per posar aquests fets com a exemple a seguir. Un irresponsable, com a mínim. Com pot ser que el senyor Quim Torra, actual president de la Generalitat amb el suport no tan sols de l’antiga Convergència sinó també d’ERC i la CUP, consideri que els catalans hem de seguir la «via eslovena»? Com pot ser que els partits independentistes en lloc de desautoritzar immediatament aquesta imbricació cap a escenaris violents es limitin a intentar justificar al senyor Torra suggerint que potser es va equivocar o que no sap realment què va passar a Eslovènia? I quins serem els «esborrats» de Catalunya, senyor Torra? Els que continuem apostant per la via del diàleg i de la concòrdia i el consens entre catalans? Davant de l’absoluta frivolitat del president Torra des del PSC volem adreçar un missatge de serenor i de determinació al nostre poble: no hi haurà ni morts, ni ferits, ni refugiats, ni expulsats a Catalunya. Som un sol poble, cívic i respectuós de la seva pluralitat, que majoritàriament rebutja les accions vandàliques de minories radicals, la dels encaputxats que destrossen mobiliari urbà o cremen rodes a les carreteres.

En aquest sentit, rebutgem completament la invitació del senyor Torra als CDR per tal que «apretin» al carrer. Ho considerem un greu error polític com ho és jugar als símils històrics amb Eslovènia. El que ens fa falta és més intel·ligència política per part de tots i menys invitacions als grups radicals a què actuïn. Com pot ser, per exemple, que una de les principals vies de comunicació del país hagi estat tallada per un d’aquests grups durant 15 hores i la Generalitat no hagi fet res per garantir el dret a la lliure mobilitat dels catalans?

En aquest sentit, i davant dels dubtes que volen generar tant el president de la Generalitat com el conseller d’Interior, volem defensar la professionalitat i el rigor que sempre han demostrat els agents del cos dels Mossos d’Esquadra en defensa de la seguretat i de la llibertat dels ciutadans. Com hem dit sempre els i les socialistes ningú ens farà caure en l’odi ni en volen atiar una insensata divisió de Catalunya entorn de dos blocs antagònics que es giren l’esquena, camí segur de la derrota de tots. Volem un país líder en benestar i progrés social, amb una sanitat i una educació d’excel·lència, on capiguem tots des del respecte. Sense guerres ni cap escenari violent, ni de deu dies –com a Eslovènia- ni de deu segons. Perquè els nois que anaven en aquells helicòpters (com els camioners de l’endemà, com la de tots els que van venir després) no mereixien perdre la vida d’una forma tan cruel. El senyor Torra hauria de saber-ho en lloc de proposar exemples que si ho són, precisament, no és per la nostra voluntat d’emulació sinó per tot el contrari.