Lady Villalobos-Candy Crush no es va tallar un pèl quan va veure entrar al Congrés per primera vegada les rastes del diputat Alberto Rodríguez, de Podemos. El congressista de Tenerife era un dels que protagonitzava aquella estampa diferent de l’hemicicle, amb diputats amb cueta, nadons al pit i polítics preadolescents. Pintava que al nostre país, i al d’ells, alguna cosa canviaria. No va ser així. Un gallec es va encarregar de manar, com ho havia fet un altre gallec durant quaranta anys. Doncs, la Candy Crush va dir que el de Tenerife era un «piojoso» i la rata –ui, perdó, les rastes– de l’esquerrà podrien contaminar-la. Zasca!
Ara resulta que Alberto Rodríguez ha donat una lliçó de netedat d’esperit, de noblesa, de viatjar en bussines de la política, quan ha acomiadat un company d’un partit contrari, el pepero Alfonso Candón, amb elogis. I, mireu com està el món, que aquesta acció està fent que sigui el congressista més mediàtic dels últims dies. El més normal, en els temps que corren, és que l’insultés, que li digués feixista, colpista o ciclista. Però, el Bob Marley «chicharrero» ha demostrat ser el millor polític que hi ha en aquell xiringuito. Ja no tinc més ganes d’escriure, us enganxo el Diari de Sessions: «Nunca pensé que le fuera a decir algo así a alguien en esta Cámara y menos a un diputado del Partido Popular, pero le vamos a echar de menos, y voy a decir algo que creo que es de las cosas más bonitas que se le puede decir a alguien, y es que usted es una buena persona y le pone calidad humana a este sitio». Renteu-vos el cabell, no sigui el cas que us creueu amb la Villalobos.