Diari Més

Creado:

Actualizado:

Us juro que tot el que explico és veritat. Ahir, la jornada començava amb una trucada a la comissaria de la Policia Nacional per preguntar per un crim comès el 2002, per la secció que faig al TAC12. No era conscient que feia el mateix que a finals dels anys 80, quan encara no teníem Mossos a Tarragona. Després, un amic em diu per Facebook que m’he referit a la Subdelegació del Govern com a Gobierno Civil. No me n’havia adonat. Els de la tele em diuen que he d’anar on estava la caserna militar del Badajoz 26 (on vaig fer la «mili») ara l’URV, a l’avinguda Catalunya. En sortir del programa m’he fregat els ulls perquè a la cantonada del carrer Joaquima de Vedruna i Ritort i Faus ha passat pel davant una dona gran amb un Seat 850 groc. He somrigut mirant l’estampa tan entranyable, però quan m’he girat, no m’ho podia creure: hi havia un Citroën Dos Cavalls blau cel aparcat davant el bar Transcantó. Semblava que estigués passejant pel plató de Cuéntame. Llavors ha arribat un Mercedes vell d’on ha baixat un inspector de Policia que també era de la meva època. Ja me n’he anat cap a casa pensant que alguna cosa rara passava. He pujat les escales pensant que m’agafaria la parca la Gracita Morales cridant que havia arribat «el señoritooo». Però no, només hi havia la meva companya de fatigues amb la màquina de cosir i les mans adolorides pels penellons. Sí, sí, allò de la postguerra. Per rematar-ho, poso la tele i surt aquell paisà de Vox fent de Curro Jiménez. Uf! Deixeu-me que em posi el barret de fong i tiri cap al sopar de Repsol al Metropol. Espero que ens posin el NO-DO i hi actuï la Carmen Sevilla.

tracking