La sorpresa de Nadal

La sorpresa del Nadal està lligada a la humilitat. El Messies esperat des de feia segles, anunciat pels profetes i esperat per generacions de jueus, va venir al món sense fer soroll, sense que ningú se n’assabentés, excepte uns pastors d’aquelles contrades que aquella nit guardaven el bestiar.

El periodista anglès Malcom Muggeridge, que va ser corresponsal a diversos països, va escriure que si ell hagués estat a Palestina fa dos mil anys, el naixement de Jesucrist no l’hauria cobert com a notícia. Més aviat en aquells anys hauria entrevistat Herodes, o Pilat, o cobert algun alçament contra els romans, però el naixement d’un nen en un estable li hauria passat desapercebut, tot i convertir-se en l’esdeveniment més important de la història del món.

El mateix ens podria passar ara a nosaltres pel que fa al Nadal. Si no fóssim capaços de guardar un mínim de silenci en el tràfec diari, si només ens interesséssim per les informacions diverses que van arribant a cada minut, la notícia de Crist podria passar davant la nostra mirada sense adonar-nos-en. Igual que l’estrella que van veure els Mags, els llums de Nadal no són les protagonistes, sinó el mitjà que ens ha de conduir a Jesús.

Fins i tot entre els creients, els teòlegs, els sacerdots i els bisbes hi ha la temptació de desviar-se del tema si descuréssim el que és principal atrets pel secundari. A la vida cristiana el saber és important si condueix a l’amor.

El papa Francesc, en la seva exhortació Gaudete et exsultate, recull una anècdota del fundador dels Franciscans: Quan sant Francesc d’Assís veia que alguns dels seus deixebles ensenyaven la doctrina, va voler evitar la temptació del gnosticisme. Llavors va escriure això a sant Antoni de Pàdua: «M’agrada que ensenyis sagrada teologia als germans amb la condició que, en el seu estudi, no apaguis l’esperit de pregària i devoció.» Ell reconeixia la temptació de convertir l’experiència cristiana en un conjunt d’elucubracions mentals que acaben allunyant-nos de la frescor de l’Evangeli.

Sant Bonaventura, per altra banda, advertia que la veritable saviesa cristiana no s’ha de desconnectar de la misericòrdia cap al proïsme: «La saviesa més gran que pot existir consisteix a difondre fructuosament allò que un té per donar, allò que se li ha donat precisament perquè ho reparteixi.»

En aquest Nadal seguim els ensenyaments d’aquests sants. No apaguem l’esperit de pregària i no desconnectem de les necessitats del nostre proïsme més necessitat. Si així ho fem ens deixarem atrapar per la sorpresa del Nadal i serà la més feliç de la nostra vida.