Els reis, els «reijos» i el rei

Això de la monarquia ve d’una tradició antiga. La Bíblia dedicà dos llibres als Reis, textos històrics d’un període bastant turbulent de la vida del poble d’Israel. Els romans van tenir reis fins que els van suprimir i instituir la República. Per quan van fundar Tàrraco, era un règim republicà. Durant l’Edat Mitjana la figura del rei és la de més rang jeràrquic de l’ordre feudal. Els governs es fan unipersonals i, també, hereditaris. La imatge és una corona i adquireix un simbolisme a la societat i els jocs de cartes. La revolució francesa i, més tard, la russa van donar una solució-dissolució al model bastant radical.

Al món cristià, com tancament de les celebracions del solstici, dues setmanes després se celebra una epifania o manifestació recollint un breu episodi bíblic.

La tradició cristiana relata l’ofrena d’uns homes savis a qui van creure el fill de Déu. Que venien d’orient és gairebé obligatori perquè des de Betlem, cap a ponent, queda la riba de la Mediterrània a 70 quilòmetres i aquest mar era llavors el Mare Nostrum dels romans i d’allà no es podia esperar res de bo. Que fessin tres ofrenes: or del poder, encens de la glòria i mirra de la salut, va justificar que el nombre, mai expressat als evangelis, fos de tres.

Els noms són de la llegenda, i el seu aspecte una creació renaixentista. A la tradició catalana se’ls qualifica de màgics, pel que la ciència, la saviesa, té de màgia. A la forma dialectal tarragonina «reijos», que no reis, a un país que de reis no ha tingut mai un de nostrat.

Tampoc avui dia, que de reis, hem de donar a menjar a dos. Els reis, que són d’Espanya, mai ens han portat res.

Aquí, la darrera presència amb motiu dels malaurats Jocs del Mediterrani, serà recordada per la retirada preventiva de 7000 entrades a la cerimònia inaugural, suposadament repartides a un públic més favorable per tal d’evitar una escridassada.

Aquest públic no va ser a prou per omplir l’estadi i va mostrar un ridícul estadi buit. Des d’aquest punt de vista encara no s’ha trobat una utilitat a la figura del monarca. Per sort encara podem mantenir la il·lusió i confiar que els «reijos», tot i que no hem sigut massa bons aquest any passat, ens portin tot allò que anem demanant amb insistència: unitat, solidaritat, perseverança i llibertat republicana. Són màgics, oi?