Felicito a la televisió d’Aragó per la idea d’emetre en prime time més de tres hores d’un viatge en tren de Saragossa a Canfranc. Sense música, sense veu en off, sense res. Una càmera al costat del maquinista. Prou. Que ningú vegi cap ironia en aquesta felicitació, perquè considero que és una gran idea des de molts punts de vista. Primer, conèixer el paisatge de la teva terra; segon, que matem d’una vegada la televisió ràpida, amb un ritme endiablat i amb uns costos insultants. He vist uns deu minuts i m’he relaxat per primera vegada en els últims temps davant la tele, fart de crits, de debats interminables, vestits de la Pedroche i estúpids discursos repetitius d’exalçament de pàtries. Totes.
Copiem aquest format aragonès! Però aquí li podríem donar un toc «diferent». Agafaria una càmera i la posaria en un carro on viatjaria el Ballesteros i el Pellicer, ben acomodats a la part del darrere en dues poltrones. A diferència dels «maños», els edils descriurien per on passen al llarg del trajecte. Per exemple, quan el carro passés per l’Hospital de Sant Joan, que el de Reus narrés alguna cosa més que l’estil arquitectònic –copiat de l’aeroport de Seül–, i ens aclarís alguna cosa del «paisatge». El Pep explicaria les grans possibilitats de la zona de la Budellera mentre els rucs tiren del carro per aquells camins polsegosos. Seria una bona fórmula perquè el de Reus conegués com s’arriba al Nàstic i que el Ballesteros s’assabenti de com s’arriba al Pere Mata... Crec que necessitarà passar-hi uns dies quan acabi la campanya. Ah, qui diríeu que hauria de portar el carro? Poblet, home, Poblet.