He trucat a la meva cosina de Madrid per felicitar-li l’any. Diu que està enfadada perquè vaig votar al referèndum. És que li vaig enviar la foto d’aquell moment, amb un somriure que deixava veure les dents noves de la clínica Massaguer. Per cert, aprofito per felicitar la meva dentista, la Virginia. Gràcies a ella he pogut triturar una tona de gambes, un camió de torrons i, si hi hagués hagut un àpat més, fins i tot m’hauria acabat menjant el seu gosset. Ja haureu endevinat que aquests dies he eixamplat la «base social». Va, al gra, que m’embolico... El 2019 tindrem dues velocitats: els autònoms i els assalariats. Uns estrenen salari «mínim» aquest 2019, i els altres una quota «màxima». Crec que va ser un humorista qui va batejar aquesta misèria com SMI (Salari Mínim Interprofessional) perquè coincidís amb el Sistema Monetari Internacional. Amb aquesta pujada gaudirem tant com el Carilló del Mercat que els Reis li han regalat al Pep i que ha fet que els veïns demanin «empara» davant l’«Amparito». Ha estat saber que els més pobres cobrarien més i començar a veure notícies sagnants. Tots corren a comprar pales per donar la benedicció Urbi et Orbi als pobres ciutadans. Els de la plaça de la Font no són els únics que esmolen les eines −llegiu IBI−, també estan els rosegadors de les elèctriques, (no, el castor no, sinó les rates). Els cartells a les portes de les immobiliàries també s’estan «actualitzant». Millor ho resumeixo tot, «Benvolguts pobres: us apujarem el salari mínim els mateixos 200 euros que us gastareu en lloguer, llum i impostos». El que ve a ser una bona cagada del tió.